L'equipament, amb capacitat per a unes 600 persones, s'ubicarà en una de les joies de la corona del conjunt, el paranimf que va projectar l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, amb un estil modernista tardà. Un espai ben desconegut per a la gran majoria de barcelonins però ple d'encant que paga la pena descobrir. Demà dijous, la junta de govern de l'ens municipal de la demarcació de Barcelona aprovarà l'expedient de contractació. Serà l'inici d'un procés que, si les previsions no fallen, no s'allargarà gaire i culminarà el 2017 amb la inauguració d'aquesta ambiciosa infraestructura cultural.

“En realitat, no ens inventem res, perquè no fem res més que recuperar la idea original que tenia Rubió i Bellver i que mai va poder realitzar”, explica Jaume Ciurana, diputat delegat de presidència, serveis generals i relacions amb la ciutat de Barcelona. Rubió i Bellver, arquitecte en cap de la Mancomunitat, es va fer càrrec entre els anys 1927 i 1931 de l'ampliació de l'Escola Industrial i va deixar la seva genial empremta en els edificis de la façana del carrer del Comte d'Urgell, amb el vestíbul d'accés i el paranimf superior coronat per la seva cúpula espectacular.

El paranimf, però, va quedar en una simple carcassa inacabada que mai ha tingut una funció clara i que ha sofert intervencions mínimes, tan sols la construcció d'unes escales. “No ens podem permetre tenir un espai tan singular, cèntric, amb una història potent i encabit en un entorn esplèndid, tancat i barrat”, exclama Ciurana.

Els plans per dotar l'Eixample barceloní d'aquest auditori no són nous, però estaven supeditats al trasllat de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial (Euetib) a les seves noves instal·lacions del campus Diagonal Besòs, a tocar del Fòrum. Les estretors econòmiques dels darrers anys han anat posposant la construcció de la seu, la finalització de la qual estava prevista per al 2009. Per fi, les obres enfilen la recta final i aquest agost els 3.000 alumnes i professors de l'Euetib marxaran per sempre més de l'Escola Industrial.

La Diputació té via lliure, doncs, per repensar els usos de l'edifici número 12 (15.000 metres quadrats) del recinte, dins del qual hi ha el bell paranimf, abandonat a la seva sort des de fa massa temps. L'operació per rehabilitar-lo i convertir-lo en un auditori amb tecnologia punta i un disseny polivalent tindrà un cost total de 9 milions d'euros, una suma que deixa en evidència els 14 milions d'euros que s'havien pressupostat l'any 2006 per estimular un concurs d'idees. Llavors, es parlava amb uns termes molt més grandiloqüents: auditori era poca cosa i se'n deia palau de congressos. Temps passats d'opulència que s'han corregit.

Un cop s'hagin adjudicat les obres, a la primavera, la Diputació pensa que podrien començar abans de l'estiu mateix. L'empresa que guanyi el concurs haurà de fer una actuació integral en els 3.300 metres quadrats de superfície que ocuparà l'equipament, comptant també els serveis que hi haurà a les dues torres que custodien el paranimf, dins de les quals s'hi habilitaran diverses sales de conferències, els banys i el guarda-roba.

Queda, de moment, pendent de definir el model de gestió d'aquesta infraestructura, que òbviament haurà de compaginar diverses necessitats: els programes culturals oberts a la ciutat amb les iniciatives internes de l'Escola Industrial, lloguers a externs i, fins i tot, quan es tiri endavant, també haurà de ser útil als centres de recerca científica que la Generalitat i la Diputació tenen planejat que ocupin una altra part de l'edifici número 12 per configurar un potent pol d'investigació –el conegut com a Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).

Tots aquests interessos seran compatibles gràcies a la flexibilitat tècnica de l'auditori, que estarà equipat amb grades retràctils que faran possible diverses disposicions d'escenari i públic. “Barcelona té diversos auditoris, i el del paranimf de l'Escola Industrial, al qual haurem de donar un nom, cal que trobi el seu lloc a la ciutat”, apunta Ciurana. La seva particularitat és –privilegiada situació, arquitectura i entorn, a part– el format mitjà, davant dels grans equipaments de la ciutat, com L'Auditori, el Liceu i el Palau de la Música, que superen tots les 2.000 localitats. Per trobar una capacitat equivalent, la sala 2 o sala Oriol Martorell de L'Auditori voreja les 600 butaques.