Dimarts, 15 de desembre del 2015 - 23:55 CET

Per a Robert Capella, un enginyer jubilat però molt actiu, participar com a tenor en el cor 'amateur' d''El Messies' de Händel és una tradició ineludible des que, el 1995, Mari Carmen Palma va impulsar la idea dels concerts participatius amb el suport de l'obra social La Caixa. Gràcies a aquesta iniciativa, cantants no professionals poden interpretar grans concerts simfònicocorals. Capella ha assistit a totes les edicions del 'Messies' menys a una. Aquest any, la seva veu torna a sonar entre les de 388 cantants de diverses edats i professions que ocupen les butaques del Palau de la Música Catalana. Capella és el degà del cor, que actua amb l'Orquestra de Cadaqués, dirigida pel jove i entusiasta director anglès Joolz Gale. Eleanor Dennis, soprano; Carlos Mena, contratenor, David Butt Philip, tenor, i David Soar, baix, són els solistes.

Per primera vegada, Medici TV retransmet en directe els concerts (dimarts i dimecres) a les 20.00 hores en 'streaming'. Els lectors d'EL PERIÓDICO poden seguir-lo a través de la web. 

"Aquest és el director més jove que hem tingut", diu Capella amb la partitura oberta i atent a les precisions de Gale, que en reparteix una de freda i una de calenta, però sempre amb un somriure. "Si ens segueix parant tant, no acabarem a l'hora prevista", apunta el veterà tenor. Al seu costat, una soprano de cabells blancs comenta que quan els directors convidats vénen amb el seu conjunt tot és diferent. Molts recorden els 'messies' amb batutes tan famoses com les de Harry Christophers i Fabio Biondi. Però per a Capella, la millor experiència va ser amb Edmon Colomer, que va dirigir el primer 'Messies' participatiu el 1995 i va repetir el 2003. Ell i Robert King han sigut els únics que han fet doblet.

OPORTUNITAT

Per a Gale aquest concert és una oportunitat. "Aquest és el meu primer gran concert barroc i m'encanta poder-lo fer en aquest lloc", confessa el director britànic, més conegut per la seva tasca al capdavant de l'Ensemble Mini, fundat amb músics de la Filharmònica de Berlín, amb què ha explorat el gran repertori simfònic en format reduït. "Händel és un mag a l'hora de contraposar emocions en aquesta obra. N'hi ha prou de veure el contrast entre la primera part, tan imaginativa, i el principi de la segona, que reflecteix el patiment de Crist. Es considera una obra religiosa però en realitat és dramàtica". 

Per a Capella la música sempre ha sigut important. De jove va començar a cantar a la parròquia perquè la veu era l'únic instrument de què disposava. I als anys 40, "en plena postguerra, una època grisa", recorda, va fundar l'Orfeó Laudate. Actualment canta en el cor del Col·legi de Metges, que dirigeix com a 'hobby' una de les seves filles. I no és l'única que ha heretat la passió per la música dels pares. Dos dels quatre fills de Capella són professors de música.

"Sempre hi ha algun familiar meu que ve a veure'm cantar al Palau, però, la veritat, després de tants anys això ja no és una dada", explica aquest amable senyor que presumeix de no necessitar que ningú l'acompanyi. "A Barcelona la gent és molt cívica. Tothom m'ajuda vagi on vagi, ja sigui al metro, a l'autobús o pel carrer. Posi-ho, si us plau, que a vegades només es parla de les coses dolentes i mai es ressalten les coses bones". Tractes són tractes.