Cerca de notícies

Enquesta

Mompou, un músic per a pianola

4/12/2015 |

 

 

Avui s’han fet públiques obres inèdites de Frederic Mompou i Manuel Blancafort en rotlles de pianola. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han descobert que escrivien a quatre mans sota el pseudònim de “Hobby” composicions de foxtrot i ragtime. A més, s’ha localitzat el primer enregistrament dels Preludis I i II de Mompou, a mans del mateix compositor.

“El compositor de la Música callada també podia fer bramar el piano”, ha dit irònicament Jordi Roquer, Investigador del Grup de Recerca MUSC-Departament d’Art i de Musicologia de la UAB. Prova d’això ha estat l’escolta de l’obra Shang-Hai, composta per Mompou i Manuel Blancafort, un rotllo de pianola que té 10 metres de llargada, dura 4 minuts i és propietat del fons de la Biblioteca de Catalunya.

Efectivament, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han localitzat tres composicions de foxtrot i ragtime signades conjuntament pels dos compositors amb el pseudònim “Hobby”, en rotlles de pianola, i n’han identificat catorze més sobre catàleg. La troballa ha sorprès els estudiosos, ja que la música ballable s’allunya del llenguatge dels compositors al qual estem acostumats.

A més, la recerca ha permès de localitzar també el primer enregistrament dels Preludis I i II de Mompou, a mans del mateix compositor, esdevingut abans de 1929, i dues obres desconegudes de Manuel Blancafort: Humoresque i Deuxième Humoresque ambdues de 1914.

Les troballes s’han dut a terme en el procés de desenvolupament d’un sistema de digitalització de rotlles de pianola, el Pianola Roll Digitizer, únic al món, creat per la UAB i el Centre de Visió per Computador (CVC), en col·laboració amb el Museu de la Música de Barcelona i el Centre Robert Gerhard. Jaume Ayats, el seu director, afirmava que “és fantàstic que la tecnologia permeti preservar el material per poder encarar l’estudi d’aquests fons”.

L’investigador estudiava l’activitat de l’empresa Rotlles Victòria, una important indústria fabricant i exportadora de rotlles de pianola de La Garriga, propitat de la família Blancafort, que va produir més de 100.000 rotlles anuals durant un quart de segle. Estudiant la correspondència entre els dos músics hi va trobar proves evidents de l’existència d’aquest material i del fet que s’haguéssin posat un pseudònim amb finalitats econòmiques, “però això no vol dir que siguin obres menors”, apunta l’investigador. De fet, la qüestió rau en no confondre gènere amb qualitat: “Algunes d’aquestes peces tenen una complexitat estructural i un disseny que des del punt de vista del llenguatge del jazz no té res de menor”, afegeix.

El digitalitzador de rotlles de pianola obre la porta a la digitalització massiva de grans col·leccions musicals en aquest suport sonor i a desvelar un important patrimoni musical de principis del segle XX. Ayats comentava que “ens hem de felicitar totes les institucions perquè tenim una nova eina que permet preservar el so de l’època amb qualitat”. L’”artefacte”, tal i com l’anomenen els investigadors, incorpora un hardward i un software que funciona com un escàner que transforma el material en arxiu MIDI, ja que la càmera va transferint les imatges a un computador.

Però no oblidem què és una pianola: un piano mecànic que incorpora el mecanisme del piano, al qual s’agureguen elements mecànics i pneumàtics per permetre la reproducció automàtica de la música perforada en un rotllo de paper de 88 forats. El rotllo de pianola no només conté la informació bàsica (de les notes, el ritme), sinó també el tempo amb què s’ha d’executar i les dinàmiques. “És un mig instrument convencional, mig instrument autònom, perquè el pianista el pot tocar”, deia Jordi Roquer. A més, “la pianola tenia un llenguatge particular, ja que podia incorporar més veus que les que poden interpretar dues o quatre mans”, explicava.

Francesc Cortès, Director del Grup de Recerca MUSC, ha posat de manifest que amb aquests descobriments “hem pogut veure una cara molt diferent de Mompou”. A més, considera que la pianola “és quelcom màgic”. Finalment ha remarcat el paper de cada institució en col·laboració: el seu equip de recerca s’encarrega de la part musicològica, el Centre de Visió per Computador, de la part tècnica, mentre que el Centre Robert Gerhard té com a fita la difusió del patrimoni.

Els experts consideren que en un marge de tres anys podran tenir digitalitzats 10.000 rotlles de pianola, 3.000 dels quals formen part del Museu de la Música, i 2000 de la Biblioteca de Catalunya. Per tant, és un gran avenç en el terreny de la musicologia. L’objectiu és que “a cop de clic”, com deia Ayats, es pugui accedir a tot aquest material.

Aina Vega Rofes
Núvol