Cerca de notícies

Enquesta

Girona: Auditori d’homenatges

2/12/2015 |

 

Novembre és el mes fort per antonomàsia del Temporada Alta però, tot i així, a Girona, la principal sala de concerts de la ciutat no abdica de tenir la seva pròpia programació. Així, aquest passat dissabte 21, l’Auditori gironí obria les seves portes a un espectacle d’homenatge a Ovidi Montllor i Joan Pau Giné, que va ser precedit per un tribut simfònic al mestre Francesc Civil i Castellví, a càrrec de l’Orquestra de Girona.

La gran Sala Montsalvatge, bastant be composta a nivell d’assistents, rebia a les 19h l’última actuació d’enguany de l’Orquestra de Girona, com habitualment, sota la batuta de Xavier Puig. Actuava també el Cor de Cambra de la Diputació de Girona, un dels més actius de la urbs, pel plat més esperat, les Vesperae Solennes de Confessore de Mozart, que van ocupar tota la segona part, també amb la participació de la soprano Marta Mathéu. La cantant tarragonina ja havia, però, deixat constància de la seva veu potent i avellutada a la primera part, que només oferia compositors catalans del segle XX, tots en clau tardo-clàssica: per un costat, cançons de Eduard Toldrà i Joan Manén, per una altre, dues peces simfòniques del mateix homenatjat, Francesc Civil, en memòria dels 25 anys de la defunció d’aquest musicòleg, compositor i organista molt vinculat a la ciutat.

Ja a les 21h, amb el temps just per una breu parada per una copa de cava i un montadito al Bar de l’Auditori, vam anar fins la Sala de Cambra per gaudir del doble tribut a dos grans cantautors de llengua catalana, també del segle XX: un meridional, Ovidi Montllor, l’altre septentrional, Joan Pau Giné. Participaven, entre d’altres, Carles Dénia, Marka Elka, Pascal Comelade, Dídac Rocher i Verd Cel, veus també de provinences i estils diferents.

La pertinència de l’homenatge no es discuteix, ja que són dues figures cabdals de la cançó en català, a més coetanis, i precoçment desapareguts als anys 90 per motius que s’han de lamentar. Malgrat, respecte a la forma i el contingut com es va plantejar l’activitat, podem apuntar un parell d’aspectes menys reeixits: primer, la dominància d’un model televisiu, amb les càmeres i la il·luminació massa presents, arribant a molestar tant el públic com els artistes (en especial Carles Dénia, que va debutar l’espectacle i va esmentar dues vegades la qüestió de la llum); segons, també s’ha de dir, una certa mancança d’actitud en el directe per part d’alguns dels músics, els quals, sense deslluir a nivell tècnic, semblaven més en ritme d’assaig que de concert.

La programació de l’Auditori no cansa i ni s’estanca, i durant el mes de desembre recordem el retorn de la proverbial Sílvia Pérez Cruz (dia 8) o l’esperat debut de la Simfonia Girona (ja dues vegades postergada), de Francesc Cassú, a càrrec de la Jove Orquestra… del mateix Auditori (dia 13).

Alexandre Nunes de Oliveira
Núvol