2/12/2015 |
Avui s’ha presentat en roda de premsa a l’escenari del Liceu la producció de Lucia di Lammermoor, dirigida per Marco Armiliato, amb la presència de Juan Diego Flórez, que debuta en el rol d’Edgardo, el protagonista del segon repartiment, Ismael Jordi, i les “Lucia” Elena Mosuc i Maria José Moreno. L’acte ha estat conduït per la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann.
Per a una ocasió tan especial com el debut d’un rol de Juan Diego Flórez, el Gran Teatre del Liceu ha rebut els periodistes a l’escenari, mostrant la impressionant escenografia de Damiano Micheletto, un edifici tort i transparent, ple d’escales, que serà concorregut pels solistes i el cor. Segons la Lucia del primer repartiment, Elena Mosuc, “reflecteix el desori de la nostra societat”. Però “no és complicat fer-te amb l’estructura un cop has assajat”, deia Ismael Jordi, l’Edgardo del segon repartiment.
Respecte el rol amb el qual debutarà el proper 4 de desembre, Juan Diego Flórez ha dit que ara era el moment d’abordar-lo, perquè “es necessita un centre més desenvolupat i més ample”. Lucia és una òpera especial per al tenor, ja que va ser la primera que va veure fora del seu país, al Metropolitan de Nova York: “M’esperava a la porta amb l’esperança que algú em donés una entrada, ja que no tenia ni els 10 dòlars per al galliner. I quan ja havia començat la funció, un vigilant me’n va donar una de 180 dòlars d’un senyor que no havia aparegut. Aquella nit vaig sentir Alfredo Kraus per primera vegada”. Després de l’entranyable anècdota, ha continuat dient que aquesta òpera és una de les més representades i, per tant, per a un tenor és important: “Ara que la cantaré entraré a la tradició d’enormes tenors que l’han cantat, amb coratge i amb art”. Sobre com s’enfronta a un rol nou, Flórez ha dit que “confio en la meva memòria”. Efectivament, deia Ismael Jordi, “un cantant ha de tenir, sobretot, molta memòria”. Aquest tenor ja va debutar el 2007 a Amsterdam en el paper que desenvoluparà ara.
Justament prodigiosa és la memòria de Marco Armiliato, del qual vam poder gaudir a Così fan tutte, que dirigeix sense partitura. “Tota una proesa”, deia Scheppelmann. “Volem que sigui un gran espectacle”, ha afirmat, “en el qual hi hem abocat molta passió”. Armiliato ha comparat l’obra de Donizetti amb Il Trovatore de Verdi, pel tipus d’instrumentació, molt densa. “Però si s’ha de sacrificar volum per tal que els cantants se sentin còmodes, es fa més piano”.
Elena Mosuc, per la seva banda, ha posat de relleu la dificultat del bel canto. “Com deia Callas, qui pot cantar bel canto ho pot cantar tot”, perquè s’han d’utilitzar totes les habilitats vocals i hi ha d’haver un control molt estricte de la respiració: “És una labor de filigrana” que es canta fàcilment si el mestre es coneix bé l’obra. Mosuc ha comentat el final de l’òpera, considerant que, en aquesta producció, la bogeria de Lucia no es remarca tant, ja que “hi ha un moment de consciència abans del suicïcidi”. María José Moreno, que encarna la Lucia del segon repartiment, ha dissentit i ha considerat que seguia la tradició: “Lucia està boja fins al final”.
Lucia di Lammermoor, que es va representar per darrera vegada al Liceu el 2006, és una òpera en tres actes amb llibret de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor, de Walter Scott. Aquesta obra de Donizetti es podrà veure al Liceu del 4 al 29 de desembre. Christina Scheppelmann ha recordat la presència i la vàlua de l’Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu i ens ha emplaçat a l’acte “L’artista respon”, que es farà dimecres 16 de desembre al Foyer.
A més, l’òpera es podrà veure a la gran pantalla a 13 països en directe i a 39 a través del Canal Mezzo, tot consolidant el projecte audiovisual que es va recuperar la temporada passada amb Norma i que fomenta la cultura accessible per continuar enfortint el Liceu de tots. I Capuleti e i Montecchi sera la segona òpera que es durà als cinemes el proper 1 de juny de 2016.
Aina Vega Rofes
Núvol