Terry Gilliam va arribar dimarts a Barcelona per assistir als últims assajos de la seva versió de Benvenuto Cellini, de Berlioz, que s’estrena diumenge al Liceu. L’esperit irreverent del Monty Python ja va treure el cap dimecres, quan va penjar a Facebook una imatge del cul monumental d’una escultura que apareix a l’obra, acompanyada d’aquest comentari: “Això és el que públic no arribarà a veure quan estrenem al Liceu. Quina putada!”

El viatge a Barcelona del director de Brazil ha aixecat molta expectació. Els reporters gràfics gairebé omplien l’entrada de les oficines del Liceu ahir al matí. L’actor no els va defraudar: es va agafar els baixos de la camisa i va fer que ballava, va baixar l’escala del vestíbul del coliseu fent grans gambades i fins i tot es va estirar a terra. Tampoc va perdre el sentit de l’humor quan va seure a la sala Cor del Liceu, juntament amb l’assistent de direcció de l’espectacle, Natascha Metherell, i la directora artística del teatre, Christina Scheppelmann, per atendre els periodistes: “Això és més gran que Canes!”, va exclamar, abans de desgranar la seva fascinació per Berlioz, que es manté després de debutar en el món de l’òpera amb La damnació de Faust : “ Em van captivar la seva bogeria i que és un home d’extrems. A Berlioz no li feien por els riscos -va afegir-. No li feia por fracassar, i va fer-ho sovint. Em passa el mateix quan faig pel·lícules: cometo errors terribles, però confio en els muntadors”.

Fer un gran xou amb Berlioz

A Barcelona s’hi podrà veure la versió londinenca del muntatge. Quan es va tornar a muntar a Amsterdam es van recuperar els fragments que s’havien tallat a l’English National Opera, però que Gilliam creu que afegeixen valor dramàtic a l’obra. “Berlioz va fer tres versions de Benvenuto Cellini, així que vam pensar que podíem fer la nostra. Ell va fracassar, nosaltres ho hem fet millor -va afegir-. A Anglaterra, quan fem Shakespeare, no el tractem com si fos la Bíblia. Es tracta de fer un bon espectacle”.

“És una òpera molt difícil de muntar, és un malson. Jo estic fresc, vaig arribar fa un parell de dies. La Natascha fa unes setmanes, i encara és viva. Les dificultats ens esperonen”, va bromejar el director sobre l’envergadura de l’espectacle, que arriba a reunir més d’un centenar de persones, entre cantants, tècnics i acròbates de circ damunt l’escenari. “El Terry fa treballar els cantants d’una manera que no és l’habitual, els planteja un repte constant. Quan Berlioz diu que prepara un Mardi Gras per a 23 minuts de música, el Terry no ho fa més fàcil, sinó que munta un Mardi Gras de 23 minuts”, va dir Metherell.

“Em sento molt afortunat: sóc un vertader aficionat, tinc molt poca experiència a l’òpera i no sé on són límits, no sé el que podem fer i el que no. És meravellós veure com l’equip intenta fer l’impossible. És com portar-los davant un penya-segat i empenye’ls. En lloc de caure, volen”, va dir Gilliam sobre el seu acostament a la lírica, que ha sigut rebut amb els braços oberts per la crítica i també pel públic. Un 41% del públic que va veure Benvenuto Cellini a Londres era nou.

El Liceu es mou per evitar la vaga

“ Che sarà, sarà...”, va cantussejar Terry Gilliam quan li van preguntar sobre la vaga convocada per les sis funcions de Benvenuto Cellini i dos concerts de Riccardo Muti. El Liceu va anunciar ahir al vespre que accepta la mediació del Tribunal Laboral de Catalunya per posar fi a la vaga, que consistiria a periodificar en sis anys l’import equivalent a les pagues extres des del 2013 fins al 2017 si les administracions augmenten les aportacions al teatre. Segons van dir a l’ARA, el comitè d’empresa té previst valorar avui la proposta i decidir si desconvoquen les jornades de vaga.