Terry Gilliam, un dels fundadors de Monty Python, és un encantador amb les seves provocacions. Ahir assegurava, irònic, que ha apostat per les òperes que “no tenen competència”: les que no han tingut èxit. És el cas de La maledicció de Faust de Berlioz i també d'aquest Benvenuto Cellini, que es programa al Liceu, en principi, sis cops, des de diumenge i fins al 19 d'aquest mes. Gilliam admet que l'òpera el segle XIX era la televisió del segle XXI i reclama que recuperi la seva audiència popular. Per això, aposta per unes posades en escena molt visuals. La seva arribada al gènere líric ha estat una alegre revolució que implica també el mateix equip d'artistes que intervenen en les produccions. Construeix amb la narrativa actual i procurant que hi hagi un excés d'estímuls fins a traslladar el muntatge a l'abisme. La sorpresa és que els artistes, en comptes de despenyar-se, “acaben volant”, diu divertit i metafòric.