L'Ajuntament i la Generalitat compren finalment la col·lecció Fernando Alonso

El concertista i professor Fernando Alonso, fundador de Casa Sors, la botiga/escola dedicada a la guitarra, lluitava per donar sortida institucional a Catalunya a la seva col·lecció de documents, objectes i obres d'art vinculades a aquest instrument i al seu auge en el període modernista. Un fons que incloïa principalmentelllegatméspreeminent de Miquel Llobet (Barcelona, 1878-1938), així com material vinculat a destacades figures de l'època, com Francesc Tàrrega, Andrés Segovia, Dionisio Aguado i Emili Pujol... o fins i tot d'Isaac Albéniz i Enric Granados, dels quals Llobet va ser arranjador i divulgador.

La crisi i la corda fluixa per on de vegades sembla que caminin a Catalunya els fons artístics i documentals, van posar en perill la permanènciadelfonsLlobetalaciutat,però ahir, per fi, es va donar a conèixer que l'ha adquirit el Museu de la Música: més de 1.500 documents, amb 879 partitures, 420 cartes, 146 fotografies, més dibuixos i objectes,pels quals ha pagat 227.000 euros. Una compra finançada a parts iguals per l'Ajuntament i la Generalitat i amb la qual Fernando Alonso veu complert el seu somni de situar al lloc que li correspon l'excepcional guitarrista i compositor Miquel Llobet, que va ser deixeble de Francesc Tàrrega i mestre d'Andrés Segovia, però que va morir tristíssim en una Barcelona bombardejada i va caure injustament en l'oblit.

"Miquel Llobet és el Paganini de la guitarra,és el Sarasate de l'instrument, a hores d'ara encara no se l'ha superat. Li deien el bruixot per la seva tècnica excepcional, ningú no era capaç en el seu temps de tocar ambelseuatractiu,teniaundo",explica Fernando Alonso, emocionat, davant una de les cinc maletes que de moment ha disposat al Museu de la Música amb alguns dels objectes fins ara inventariats. La mostra ­fins al 17 de gener­ és una manera de recrear l'arribada de l'arxiu al Museu, perquè encara queda el 20% del material per catalogar i d'aquí un any es podrà consultar en línia.

Hi ha dipositats, per exemple, els quaderns de dibuix del petit Llobet (el seu pare era escultor i ell anava per a artista); una foto de Thomas Edison dedicada (el va convidar a casa seva i, sabent que era sord, li va posar un llapis entre les dents recolzat a la guitarra de manera que pogués sentir-lo tocar); algunes partitures que amaguen molta història...com aquell original de Recuerdos de la Alhambra que Tàrrega va titular al principi Improvisación A Granada! Cantiga árabe... Va ser precisament la notícia que Fernando Alonso treia a subhasta aquesta partitura, l'any 2011, el que va fer reaccionarelconsellerFerranMascarell i demanar a la Direcció General de Patrimoni que constituís un grup de treball coordinat pel catedràtic Jaume Ayats ­ara director del Museu de la Música­ que determinés la importància dels fons musicals existents (vegeu La Vanguardia del 8/VII/2011).

Ahir, tant Ayats com Berta Sureda, la comissionada de Cultura de Barcelona; Joan Pluma, director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, i el director de L'Auditori, Joaquim Garrigosa, es felicitaven els uns als altres per la feina feta i agraïen a Alonso la paciència i la ferma voluntat que la seva col·lecció es quedés a la ciutat. El seu és un arxiu construït a base d'afecte. "Tot va començar ­explica Alonso­ quan el 1977 vaig voler fer-li un homenatge a Llobet al Palau de la Música i la seva filla em va oferir uns quants objectes seus per exposar a la Sala Millet durant el concert: hi havia una de les seves partitures, la seva mà en guix, una guitarra...". En morir la filla del mestre, Miguelina Llobet, Alonso va rebre al seu establiment la visita d'un gitano que venia coses del músic. "Em va dir que la Miguelina havia mort... i l'hi vaig comprar tot ­diu­. A partir de llavors vaig continuar buscant: vaig trobar coses en un drapaire, però no aconseguia trobar la música. La tenia una senyora al traster del jardí de casa. Precisament plovia quan vaig ser-hi; aquella meravella s'estava mullant i, avergonyida, la senyora m'ho va regalar tot". ElmaterialdelMuseudelaMúsica prova que de Tàrrega fins a Debussy, de Schönberg a Albéniz... Llobet els tenia tots meravellats.