1/11/2015 |
Migdia de cel plomís sobre Ginebra. Un violinista de la West-Eastern Divan avança pel llarg accés a la seu de les Nacions Unides. Va despentinat de manera moderna, amb pantalons de tub que deixen veure els calçotets i unes botes que revelen que, sigui israelià o palestí, és probable que visqui a Berlín. "Sí, viure a Berlín em converteix en un israelià net", ironitza. Fa gambades llargues, es nota que arriba amb el temps just a l'assaig amb Daniel Barenboim, el fundador d'aquesta orquestra que uneix músics de totes dues bandes del conflicte de l'Orient Mitjà.com és la relació entre els músics quan deixeu els instruments?, li preguntem. "Es basa tot en l'alcohol diu fent broma, i s'assenyala la cara de ressaca, és la cola que ens uneix". És un dia extraordinari a les Nacions Unides. I potser al món sencer. Dissabte al vespre es va celebrar el concert per l'Entesa de Civilitzacions i Respecte pels Drets Humans, una cosa que en la seva segona edició ja és una tradició. Aquesta iniciativa de la fundació ONUArt invent de l'exministre espanyol Miguel Ángel Moratinos per buscar el diàleg a través de l'art va arrencar l'any passat amb Juan Diego Flórez. El tenor va agafar la seva guitarra per primera vegada davant les càmeres i va cantar Sólo le pido a Dios. Bé,avuinoés10dedesembre,dia de l'aniversari de la proclamació dels drets humans, però l'agenda de Barenboim ha obligat a avançar la data. El pla es va forjar a Barcelona,alfinald'undelsseusconcertsal Palau de la Música. Moratinos el va complimentar i la preuada batuta no s'ho va deixar dir dues vegades. És més, vol dirigir aquest concert a Ginebra cinc anys consecutius i situar l'esdeveniment a l'altura del concert vienès d'any nou. L'acústica de la sala 20 dels Drets Humans i l'Aliança de Civilitzacions li encanta, i diu que no ha vist un auditori amb un sostre tan bonic al món. La cúpula de Miquel Barceló afavoreix sens dubte la seva imatge davant les càmeres, especialment en aquest contrapicat que pot veure's des de la unitat mòbil de realització que la productora catalana Mediapro ha disposat per gravar el concert. Més de trenta països d'Europa i Àsia van seguir ahir l'esdeveniment a través del canal Classica, i TVE el retransmetrà el proper dia 13. Un desplegament important per auns beneficis exigus, oi? "Bé,no és una operació de prestigi, ho fem perquè ens agrada", comenta JaumeRoures, de Mediapro,que aprofita la seva participació a la roda de premsa per recordar que també pot fer el seu discurs en català. "Nosaltres no sabem res d'aquest tema", respon de manera jocosa Bareinboim. A Ginebra es troben avui autèntics peixos grossos de la diplomàcia i diverses princeses, tant de Luxemburg com del Marroc. El discurs d'obertura el pronuncia Bon Ki-moon, el secretari general de l'ONU ("quina manera tan meravellosa de celebrar el nostre 70è aniversari!"), i fa de mestre de cerimònies el director general de l'oficina de Ginebra, Michael Moller, qui s'ha molestat quan una col·lega de la premsa espanyola ha preguntat per la ironia que un dels països que convida Barenboim sigui Egipte, que no necessàriament respecta els drets humans. "Precisament, aquesta és una casa on es ve a dialogar i on no es tanca la porta a ningú". També intervenen, abans d'iniciar-se el concert, l'alt comissionat pels drets humans, Zeid Ra'ad AlHussein, i l'alt representant de l'Aliança de Civilitzacions, Nassir Abdulaziz Al-Nasser. José Manuel Barrosoésunespectadordeprimera fila, igual que José Luís Rodríguez Zapatero, que assenteix quan Moratinos es pregunta com és possible que al segle XXI ser cristià, jueu, musulmà o budista sigui motiu de marginació. "Hem arribat a un punt de no-retorn, el conflicte àrab-israelià s'ha de resoldre ja diu Moratinos pels passadissos, hi ha d'haver una oferta política diplomàtica i una involucració de la comunitat internacional. I sap? No m'estranyaria que l'any que ve es produís un canvi", diu enigmàtic. "La seguretat que vol Israel només s'aconseguirà satisfent la recerca de la justícia que necessiten els palestins, una cosa no s'aconseguirà sense l'altra", assevera Barenboim, que assegura que està tranquil quan veu que la seva orquestra agrada i molesta per igual tant a palestins com a israelians. "Això vol dir que estic fent bé alguna cosa". Pel que fa als músics, són joves d'Israel, Palestina, Jordània, Síria, Egipte, el Líban, Turquia, uns quants espanyols i també de l'Iran. "No cal afegir res més", diu Barenboim. "D'Israel a l'Iran, la gent ha de viure d'acord als principis de la Revolució Francesa, llibertat, igualtat i, aquí és on jo faig èmfasi, fraternitat. Deixin-nos treballar peraixò",acaba,emocionat.Lacinquantena de músics ha tocat les últimes tres simfonies de Mozart. Però, s'aconsegueix la fraternitat entre aquests músics? "No els pots demanar que es tinguin simpatia, però sí que tinguin compassió, que sentin el dolor de l'altre," diu el mestre. Aquí rau el seu mètode.
Què és el que més uneix els músics israelians i palestins de la West-Eastern Divan? D'entrada, tocar a l'ONU
Maricel Chavarría
La Vanguardia