Un cementiri, un desert, unes escultures esquemàtiques i la sobrietat són els elements que el director d’escena Daniele Abbado posa en joc en la producció de l’òpera Nabucco,de Verdi, que arriba al Liceu el 7 d’octubre i de la qual es faran deu funcions fins al 22 d’octubre. “És un muntatge molt senzill”, va explicar aquest dimarts Abbado, que s’estima més l’economia narrativa i gestual que l’excés. En aquest escenari més aviat despullat és on es mourà un doble repartiment encapçalat pel baríton italià Ambrogio Maestri i la soprano austríaca Martina Serafin, i amb direcció musical de l’israelià Daniel Oren.

“ Nabucco parla de la identitat d’un poble i de la recerca d’aquesta identitat a través del patiment, l’exili, la humiliació i el risc”. Així descriu el director d’escena italià l’essència d’una història inclosa a l’Antic Testament que el 1836 Auguste Anicet-Bourgeois i Francis Cornue van convertir en un drama teatral que Verdi va transformar en una òpera estrenada a Milà el 1842.

El poble en qüestió és el jueu sotmès pel rei babiloni. Abbado, però, ha deslligat el muntatge del naturalisme històric i ha traslladat l’acció als anys 30 del segle XX, en un context connectat amb l’Holocaust, però sense fer-ne cap referència explícita. “Hem eliminat els elements teatrals més tòpics: no hi ha ni assiris, ni disfresses ni res. I espero que cada vegada se’n vegin menys”, diu Abbado. De fet, no hi ha ni uniformes militars ni armes, i Nabucco -el rei que “comença sent una figura negativa i acaba sent positiva” perquè demana perdó i abraça la fe jueva-és “una mena d’industrial, una representació del poder”. Traslladat a l’Holocaust, Nabucco és una figura delicada. Un Schindler? Abbado no ho té clar: “Cal tenir present que ambientem als anys 30 una obra amb un llenguatge del segle XIX i que té l’origen en un relat bíblic”.

El Nabucco d’Abbado és una coproducció del Liceu, la Scala, l’Òpera de Chicago i el Covent Garden que es va estrenar a Milà l’any 2013 i que ja s’ha vist a Londres. “Cada públic reacciona d’una manera diferent. A Londres es fixen més en l’aspecte teatral i a la Scala té un significat concret”, diu Abbado recordant que Verdi va compondre Nabucco en la Itàlia dominada pels austríacs, on la identificació amb el poble que vol la llibertat va ser automàtica. Abbado entén que li preguntin si aquesta reacció pot ser també la del públic català, tot i que evita un pronunciament explícit. “ Nabucco és una obra moderna molt apta per al present. Parla de la llibertat, una paraula una mica perduda en l’actualitat”, diu.

Nabucco, que no es representava al Liceu des del 1984 -tot i que se’n va fer una versió en concert el 2006-, inaugura oficialment la temporada 2015-2016. El director general del Liceu, Roger Guasch, espera que la temporada “es comporti encara millor que l’anterior”. La 2014-2015 s’ha tancat amb una ocupació del 87% (gairebé vuit punts millor que la 2013-2104) i amb un dèficit de 272.000 euros, una xifra que contrasta amb el resultat negatiu de 3,9 milions d’euros de la temporada anterior. “Afrontem la segona part del pla estratègic segons el que estava previst”, diu Guasch.