Soprano lírica de veu clara i versàtil, que tant aviat interpreta un Monteverdi com estrena una òpera nova. Apareixia en aquell Babylon de Widmann i Sloterdijk que va muntar fa tres anys La Fura del Baus a la Bayerische Staatsoper. Anna Prohaska s'ha convertit, amb 32 anys, en la nova reina de l'òpera barroca. Nascuda a Viena, de família de músics ­el seu pare dirigeix òperes, la mare és soprano, el seu avi batuta i el besavi era el compositor Carl Prohaska­, aquesta jove amb mirada de nena és la màxima representant d'una nova generació de dives. Simpàtica i loquaç, es veu que quan per fi té una estona, torna a casa i surt de festa per Berlín, es vesteix de gòtica i evoca els anys de The Cure i Depeche Mode. Avui celebra el debut espanyol al festival de Torroella de Montgrí (22h) acompanyada de l'Ensemble Arcangelo que dirigeix Jonathan Cohen. I ho fa amb un programa de moments estel·lars d'òperes del barroc anglès i italià. Barroc anglès... mmm!

Sí:Purcell,Tallis,Händel...comque la meva mare és anglesa, tinc una connexióemocionalamb aquestrepertori, hi ha un cordó umbilical. Tot i que també m'encanten els italians: Strozzi, Cavalli... La seva proximitat amb el text t'obliga a treballar el significat de cada paraula fins