S'acaba d'inaugurar la XVII edició d'aquest Festival de Música Clàssica Santa Florentina, al Parc de Can Muntanyà de Caldes d'Estrac. Un parell d'anys enrere, a començaments de la temporada d'estiu, vam saber que el Castell de Santa Florentina, de Canet de Mar, havia estat venut a un grup inversor rus. Els qui els representaven llavors em van dir en xerrada personal que desconeixien a què es destinaria el monument, que caldria fer-hi "reformes" i que hi havia vegetació que no es podia mantenir. L'any següent va desaparèixer el meravellós gessamí del pati. No en sé res més, però recordo haver comentat al president Mas i a altres parlamentaris el que significava aquella joia del patrimoni català ­únic castell refet amb criteris del modernisme i ni més ni menys que per Domènech i Muntaner­ i la resposta del president ­i dels propietaris­ va ser "cap problema, el Festival ha de continuar"... "i els responsables de Patrimoni vetllaran perquè no hi hagi danys..." Aquest concert d'àries d'òpera confirma que ni uns ni altres no van complir la seva paraula. Deuen tenir temes més importants, però convindria pensar en la poca atenció cap al patrimoni cultural de Catalunya. Entre altres coses plora les seves penes a Barcelona la casa que el doctor Andreu va fer per a Granados i els seus concerts el 1911.

Per als qui han assumit el projecte, l'alcalde de Caldes d'Estrac, Joaquim Arnó, la meva enhorabona. No comparteixo el perfil de la programació, ja que s'ha trencat el diàleg espai-música al qualtant aportava el pati del Castell, però valoro l'esforç i la convicció d'organitzadors i Ajuntament. Caldes d'Estrac ofereix moltes possibilitats com a lloc privilegiat.

Dit això, el Festival continua amb propostes múltiples, i aquest recital va agradar als espectadors perquè l'òpera, en format reduït, va baixar a l'altura de la gent; i amb la difícil acústica i tot, el pianista sempre eficaç Ricardo Estrada ens va introduir en els arguments del drama, que van representar el tenor Carlos Cosías i la soprano Katerina Tretiakova, guanyadora de diversos concursos. Àries i duos de Lucia i de L'elisir d'amore de Donizetti, de Romeu i Julieta de Gounod i finalment de La traviata. Carlos Cosías va mostrar el seu bon moment, amb personalitat en interpretacions convincents, de bon timbre i musicalitat, i la soprano de veu molt potent en els aguts, encara que sense capacitat d'articulació, projectava la seva força però sense matisos intermedis ni cos sonor, que fa naturalment a l'expressió, sobretot de les emocions que marcaven el programa.