Quan Gaetano Donizetti va escriure Don Pasquale, a partir del llibret d’Angelo Anelli per a l’òpera San Marcantonio de Stefano Pavesi, va treballar amb uns personatges que connectaven amb els de la Commedia dell’Arte. Tot plegat per remarcar el caràcter còmicament cruel de l’òpera. Ara el director d’escena francès Laurent Pelly lliga Don Pasquale amb el cinema còmic italià en la producció que s’estrena aquest dimarts al Gran Teatre del Liceu, i de la qual es faran nou funcions més fins al 27 de juny.

“Els personatges de Don Pasquale són arquetips de la Commedia dell’Arte, i a l’hora de posar l’obra en escena em va venir al cap la comèdia de l’edat d’or del cinema italià”, explica Pelly, que ha tingut com a referent pel·lícules com les de Dino Risi, sobretot Els monstres (1963), una comèdia de diferents episodis amb Vittorio Gassman i Ugo Tognazzi. Don Pasquale, un vell que es vol casar amb la jove Norina, és un home “ridícul i patètic que està envoltat de personatges cruels, però el monstre no és Don Pasquale, sinó els altres, perquè constantment li recorden la seva condició de vell i que no té dret a estimar ni a viure”, diu Pelly.

Per escenificar la “visió terrible i cruel de la humanitat” que ofereix l’òpera de Donizetti, el director francès ha construït la dramatúrgia al voltant de Don Pasquale, que situa dins d’una caixa escènica, “com una gàbia on viu com si fos un animal”, el món del qual es capgira quan apareix la Norina, i és aleshores quan la història esdevé “un malson surrealista” des del punt de vista del protagonista.

Tot i la connexió amb el cinema italià, Pelly ha volgut mantenir “la puresa i la senzillesa” original amb “un gran decorat que no conté res d’exterior a l’obra”. “Soc al·lèrgic a les produccions que situen Don Pasquale en una carnisseria o en un bar. Don Pasquale és Don Pasquale ”, assegura categòric.

Pelly, que reparteix la seva activitat professional entre l’òpera i la direcció del Teatre Nacional de Tolosa, ha treballat el Don Pasquale que arriba al Liceu (on aquest títol de Donizetti no es representava des del 1986) amb dos repartiments encapçalats pels barítons italians Lorenzo Regazzo i Roberto de Candia. “Sent italià, arribes a una producció com aquesta amb les teves idees, però ens vam trobar que estàvem dins d’una mena de gàbia buida -diu Regazzo-. Per a un cantant-actor és tot un repte no tenir cap objecte a prop per manipular. Tanmateix, el director ha fet que sigui molt estimulant. Porto més de vint dies a Barcelona i he après moltíssim. No sempre es té l’oportunitat de poder desenvolupar un personatge, però aquí veus com evoluciona Don Pasquale”.

Per a De Candia, el recorregut ha sigut diferent. “Només havia cantat Don Pasquale una vegada, i he fet treballar molt el director d’escena. He posat a prova la seva paciència”, diu el baríton amb un somriure, abans de destacar que el seu personatge requereix molta energia, perquè l’intèrpret no pot relaxar-se en cap moment. “És una obra mestra que té un equilibri extraordinari entre música i text, i demana molta destresa als cantants”, afegeix Pelly. No només de Regazzo i de De Candia, sinó també de la resta dels dos repartiments:Valentina Nafornita i Pretty Yende, que interpreten Norina; Juan Francisco Gatell i Antonio Siragusa, en el rol d’Ernesto, i Mariusz Kwiecien i Gabriel Bermúdez, que donen veu i cos al doctor Malatesta.

El debut de Diego Matheuz

Aquest muntatge és una coproducció entre el Liceu, l’Òpera de San Francisco i el Festival de Santa Fe de Nou Mèxic, on es va estrenar l’any passat. A Barcelona dirigirà l’orquestra el veneçolà Diego Matheuz, que debuta al teatre de la Rambla, “una meravellosa casa d’òpera”. “Hi ha dos repartiments magnífics i he trobat una orquestra 100% positiva i molt predisposada a treballar en un obra que no tenia al repertori”, diu Matheuz, que considera que el muntatge de Pelly, que busca la part tràgica de la comèdia, és “meravellós i ple de colors i d’energia”. “Això ens permet desenvolupar el contingut de l’obra”, afegeix.

Com ja és habitual aquesta temporada, el Liceu ha engegat una campanya per incentivar l’interès per l’òpera. En aquest cas, convida tots els Pasquals i totes les Pasquales de Barcelona a veure de franc una de les funcions de Don Pasquale, sempre que hi vagin amb un acompanyant. L’oferta del Liceu és la següent: el Pasqual o la Pasquala hi entren gratis i l’acompanyant paga l’entrada.