Ja pots haver estrenat a Sydney o a Buenos Aires, que si Europa no hi dona el vistiplau, el teu muntatge operistic no esta del tot beneit. Ahir a la nit va pas-sar una cosa aix^ al Theatre de la Monnaie de Brussel-les, aquesta pla^a que es va convertir en mitica aixi que Gerard Mortier hi va posar un peu i va co-men^ar a eixamplar els parametres so-bre els quals es movia el mon operistic D'aixo ja en fa un parell de decades, abans fins i tot que La Fura dels Baus entres en aquell ter-reny de mitjans i pressupos-tos generosos, de bracet preci-sament del desaparegut director belga. De manera que si, La Monnaie hi te molt a dir quan es tracta de posades en escena fureres, i ahir no va ser una excepcio. Aquest Un ballo in maschera d'Alex Olle, en coproduccio de l'Opera de Sydney, el Teatro Colon, La Monnaie i tambe Oslo -on es veura l'any vinent-, va supe-rar la revalida europea amb nota. I ens atreviriem a dir que la visio orwel-liana d'aquesta opera de Verdi que planteja el furer te encara mes sentit al cor del Vell Continent, una societat atonita davant la seva perdua de control, ara en mans d'uns poders factics invisibles, en un mon que ja pocs saben en realitat com funciona.

Olle apel-la a tots els processos de censura que va patir Verdi quan va pa-rir aquesta opera. S'alinea amb ell i hi aboca tota la carrega ideologica que al seu dia va quedar sufocada, ja que Verdi l'escrivia en ple regne de les Dues Si-dlies, al capdavant del qual llavors hi havia l'absolutista Ferran II -lligat a la monarquia borbonica i, per tant, em-parentat amb el guillotinat Lluis XVI-. I el seu tema no era cap altre que l'as-sassinat d'un altre absolutista, Gustau III de Suecia, en el marc d'una Europa travessada per la Revolucio Francesa. Desgraciadament, el llibret va quedar redui't -com de costum- a un crim passional, una altra historia de banyes per on surten, si es volen buscar, tots els paral-lelismes politics.

I Olle els busca, sens dubte, perque, no ens enganyem, el furer es pot posar malalt amb determinades trames operistiques. Les foteses i els embolics de faldilles no sadollen la set teatral del membre de La Fura que mes s'ha decantat pel teatre de text. Quan Car-lus Padrissa bullia planejant la brutal gala inaugural dels Jocs Olimpics, Olle donava voltes a un Faust. Quin tandem! Encara que ara tant es que esti-guin mes a gust repartint-se encarrecs dels principals teatres d'opera del planeta. La saba continua activa.

I aixi ho va veure ahir el director artistic de La Monnaie, molt satisfet de poder presentar aquest Ballo abans que el teatre tanqui per reformes -"quan depens dels partits politics, saps quan tanques, pero no quan tor-nes a obrir", deia-. A l'escenari pujava probablement el Ballo mes radical. Un ball de mascares que recupera l'esperit politic de l'epoca i el porta sense pro-blemes fins al present o, mes ben dit,fins a un futur immediat. El d'una societat de rostres inexpressius que habita en un bunquer camaleonic, que porta vestits seriats, ja que tothom en aques-ta societat queda reduit a un numero.

En aquest ‘ Ballo’radical, ambientat en un món orwel · lià, no queda canya dreta

"En el proces de creacio es va pro-duir a Espanya el moviment dels indig-nats, les seves mascares eren portada dels principals diaris, i va sorgir aixi la idea d'emmascarar tot el repartiment i el cor". Olle opta per unes mascares que son com una segona pell en forma de casc d'aviador sortit de les parades de la porta de Brandenburg.

El calendari que Olle te al davant demostra que en crea-cio operistica Catalunya va al capdavant: al juny reposa Quartet al Teatro Colon; al juliol estre-na un encarrec de Caracal-la, a Roma, una Madama Butterfly; al setembre, un Il trovatore a Amsterdam, que despres viatjara a Paris, a la Bastille; el maig de l'any que ve portara l'Edip que va estre-nar a La Monnaie al Covent Garden; el mes seguent, estrenara aqui a Brussel-les una opera de bell nou... un Frankenstein proposat per ell mateix; al se-tembre, una altra estrena al Covent Garden, aquesta vegada amb Norma; a l'octubre, una Boheme a Tori, pel 120e aniversari... i despres hi ha la presencia a Espanya: L'holandes errant viatjara al Teatro Real i, pel que sembla, el Liceu li esta fent un forat per a Quartet. Deu n'hi do. Alex Olle passa entre set i vuit mesos a l'any fora de casa. Als 55 anys, esta en plena forma. Pero haura d'aprendre a dir que no.