Cerca de notícies

Enquesta

MusiCircus a l’Ateneu

1/5/2015 |

 

L’Ateneu va celebrar Sant Jordi amb MusiCircus, una performance de John Cage que consisteix a interpretar diferents obres en un mateix espai. Després de quaranta minuts de música per tot l’edifici, els músics es van congregar a l’entrada de carruatges per interpretar el 4’33’’.

La gestió musical de l’Ateneu s’ha renovat i aquest Sant Jordi ha mostrat la seva cara més avantguardista amb el seu homenatge a John Cage i el seu MusiCircus, obert a tothom. La proposta de l’artista que ha homenatjat la institució consisteix a situar diferents músics en diferents espais d’un mateix edifici, de manera que es creï un discurs musical heterogeni però simultani en què els intèrprets tenen l’opció d’escollir les peces a tocar. D’aquesta manera, el fluxe continu de visitants transitava per l’Ateneu amb un circuit més o menys establert trobant-se, a cada raó, amb sorpreses musicals de diferents èpoques i diferents estils.

En la seva persecució incansable dels “sons que puguin ser sons”, Cage va innovar en totes les vessants de la música, des del piano preparat, l’orquestra de percussió, l’adopció de l’ús de recursos electrònics fins l’experimentació amb el soroll, a més de ser una porta d’entrada d’influències orientals. El teatre d’Artaud i l’”antiart” del grup Fluxus el portaren a experimentar amb el concepte de performance, que marcaria tot l’art de la postmodernitat. Cage volia superar el concepte tradicional d’obra d’art i aconseguir una autèntica indistinció entre art i vida a través de la simultaneïtat. El primer MusiCircus es produí el 1967, al University Stock Pavilion de la Universitat d’Illinois.

En el happening de l’Ateneu d’aquest Sant Jordi hi van participar diferents agrupacions, literalment, per amor a l’art, des de perfils madurs com els Barcelona Clarinet Players i la bateria de Gustau Garcia, que van actuar a l’entrada de carruatges, fins al jove Trio Haydn, situat a la Sala d’actes Pompeu Fabra. També van intervenir-hi la trompeta de David Sancho i el clarinet d’Ibin, a l’ascensor patrimonial; un Quartet de violes (Anna Celma, Irene Rico, Maria Sloff, Sebastià Huertas) a la Sala Borralleras; l’Octet Vivaldi, instal·lat al Jardí romàntic; les Sitruuna Grup vocal, que cantaren a l’ala Jujol de la Biblioteca; el Violoncel solista d’Iñaki Arbelaiz
que podíem sentir al vestíbul de la Biblioteca; un Duo de violoncels (Laura Sanz, Helena Codorniu), situat a la Biblioteca, a l’àrea Pompeiana; el Duet de trombó i piano desafinat de Francisco Palacios i Marc Garcia, actuaren al vestíbul del Saló d’Actes Oriol Boihgas, lloc compartit amb la soprano Clara Gifre i el piano d’Ariana Abecasis; Finalment, el Quintet de Jazz (Juanjo Fernández, Alexander Reichardt, Jordi Casas, Emanuele Tiziani, Marc Bódalo) van intervenir a l’escenari del mateix Saló d’Actes Oriol Boihgas. L’Ateneu estava envaït de música, marcada per la il·lusió que infon una festivitat com la de Sant Jordi.

El soroll és inherent a la vida, i així es va experimentar amb la interpretació conjunta, al final de l’acte, amb el 4’33’’ dirigit Ximo Tarín Micó, que va anar precedit per unes paraules de Martí Marimon, nou gestor de la secció de música de l’Ateneu i col·laborador de Cast@fiore. Marimon va bastir un discurs de profunditat sobre la transcendència de la figura de John Cage, la deconstrucció del concepte d’obra d’art i la crisi de la modernitat, els valors de la societat d’avui dia i la importància de la reflexió sobre el present que ens envolta.

L’experiència va ser un èxit per la concepció, l’organització, la participació dels músics i l’afluència de públic. I, donat que els músics interveniren de forma desinteressada, podem dir que també un èxit en l’execució, perquè no podíem exigir la mateixa qualitat que a formacions professionals. Era tot un repte aconseguir engrescar tants músics, la majoria dels quals eren estudiants que es mereixen oportunitats com aquesta per sortir de les escoles i el conservatori i enfrontar-se al públic real. Bravo per demostrar que Sant Jordi també es pot llegir en clau musical.

Aina Vega Rofes
Núvol