Es simplista pensar en l’orgue únicament com l’instrument oficial de l’Església catòlica i protestant, encara que és gràcies a ella que s’ha pogut desenvolupar: si no hagués estat així, Bach no hauriaescrittotalaseva música, ja que l’orgue era la seva eina d’estudi. Però hihaunagranpart del repertori que no és litúrgic, com els Concerts per a orgue i orquestra de Händel, que s’interpretaven en esglésies, els centres d’art i cultura de l’època”. Ho explica Juan de la Rubia (Vall d’Uixó, Castelló, 1982), el jove músic que s’ha fet seu el no tan sacre instrument usant-lo per a projeccions de cinema (Faust, Norferatu), improvisant-hi, i fins i tot transcrivint peces, com la Primera de Brahms que va oferir a l’estiu a Montserrat.

Avui tocarà amb la Freiburger Barockorchester – la Ferrari de la música antiga – dos d’aquests virtuosos concerts de Händel, així com la Simfonia de la cantata BWV 146 de Bach, programa que completarà l’orquestra amb un Concerto Grosso d’Arcangelo Corelli i la Suite orquestral núm. 1 de Bach.

Ha passat més d’una dècada des que De la Rubia va guanyar el Joventuts Musicals, en una època en què l’orgue encara concursava amb el clave en la mateixa categoria... –“imagini’s, el clave tot subtilesa i l’orgue, grandiositat”–.

L’any següent va guanyar el Primer Palau, cosa que li va suposar gravar i fer-se un lloc en aquest petit món paral · lel que és el de l’orgue, amb importants cicles com el de Montecarlo, el del Palau o el de Leipzig, on ha actuat recentment (a la mateixa sala de l’Orquestra Gewandhaus).

La passió li va sorgir a De la Rubia de petit, en els seus viatges amb cotxe pel sud de França. “ Amb els meus pares visitàvem temples en els quals si sonava l’orgue em quedava completament parat. Un instrument que no es movia i que podia sonar amb timbres i colors tan diferents.

A la meva terra no va quedar cap orgue després de la guerra, però quan el meu pare, que era metòdic posant música, arribava a Bach per a orgue, jo em quedava aixecat aquella nit.

Conservatori de València, primera promoció de l’Esmuc i després Berlíni Tolosa: aquesta ha estat la seva formació. La Sagrada Família l’ha contractat per mantenir actiu el seu orgue provisional. I qui sap si no tindrà certa coherència en la futura direcció artística.