Hi ha una passió secreta al cor de molts empresaris obligats en la seva vida professional a dirigirgrupshumans, iésladedirigir una orquestra simfònica. Fer que aquell conjunt de músics faci sonar els instruments al ritme dels seus gestos, de les seves dinàmiques corporals, dels seus impulsos.

L’empresari barceloní Luis Conde va assistir el 1982 a un concert dirigit pel propietari d’una empresa editorial novaiorquesa sense coneixements musicals, i es va quedar impressionat per l’experiència.

Tant, que ha decidit reviure-la amb ell de protagonista.

Ahir a la nit va arribar la seva hora. Conde va dirigir al Palau de la Música l’Orquestra Simfònica del Vallès amb 1.200 espectadors que atapeïenlaplateailesllotges.

Laseva actuació la va precedir un diàleg amb el director de La Vanguardia, Màrius Carol.

Però tornem a aquella experiència de fa 33 anys. L’home que va veure Conde dirigint a l’Avery Fisher Hall del Lincoln Center era Gilbert Kaplan, editor de la revista financera Institutional Investors.

Kaplan dirigia la Segona Simfonia de Mahler. Poc sabia aquest editor el gir que li oferiria el destí. Temps després es va vendre l’empresa i es va dedicar plenament a la direcció orquestral... de la Segona de Mahler, el seu repertori one and only del qual ha venut 200.000 discos.

Luis Conde, l’activitat del qual es desenvolupava aleshores en el sector de la banca, assistia a aquell concert com a convidat de Kaplan.

Al cap de cinc anys, en el procés de creació de la seva firma de caçatalents, va mantenir una entrevista que el va portar per camins desconeguts: després de fallar en la seva primera aproximació, va acabar impressionant el seu interlocutor quan li va confessar la passió que sentia per la Segona Simfonia de Mahler; en particular, pels moviments 2 i 4. Des d’aleshores, es va sentir sentimentalment vinculat a la peça del compositor alemany.

“ Vaig ressuscitar – va confessar ahir –, aquella va ser la meva resurrecció. Vaigpassardelabancaal headhunting”.

Luis Conde es va sincerar davant Màrius Carol: “ L’estat d’ànim en aquesta ciutat està sota mínims (va dir referint-se a l’accident del vol a Düsseldorf .), però el meu concert no és de rock, sinó una música fúnebre en què les notes moren per deixar pas a les següents, que és en el que consisteix la nostra vida”.

El director de La Vanguardia havia glossat abans la seva vocació aventurera: varecordarunatravessia nàutica que va estar a punt de naufragar a Cap Verd, i va emfasitzar la seva capacitat de superació.

L’experiència es basa en el cas d’un editor novaiorquès que es va vendre l’empresa per agafar la batuta

Després l’empresari va agafar la batuta i va sonar la música de Mahler. Fins a 2.147 vegades l’ha escoltat Conde abans d’atrevir-s’hi. No en va, fa dos anys que està submergit en la partitura. A la platea el seguien polítics com l’alcalde Xavier Trias, el conseller Germà Gordó o l’alcaldable Esperanza Aguirre. També hi va assistir el president editor de La Vanguardia, Javier Godó, comte de Godó, amb nombrosos representants de l’empresariat català.