Del més comercial al més refinat, del més antic al més contemporani.

Aquesta és l’ambició del Palau de la Música pel que fa a la programació pròpia. La sala es desborda: 127 concerts la temporada 2015-16 que suposaran un 16 % més que l’any en curs. I quins concerts. De moment hi seran presents dues de les tres principals orquestres europees, aixòés, laFilharmònicadeViena, que vindrà dirigida per Daniele Gatti, i l’Orquestra del Concertgebouw (precisament de la qual el milanès serà titular el 2016). I com a plat inaugural, en ple juliol, un altre intocable del star-system de la clàssica: Daniel Barenboim, que al costat delaStaatskapelleBerlinoferiràno un concert, sinó dos, ja que el mestreargentíhaacceditadirigirelCor de Cambra i l’Orfeó en la seva segona jornada... amb peces sacres de Verdi. Mèrit sens dubte del savoirfaire de la direcció artística de la casa. Això és art.

Les highlights al terreny de les veus són moltes i fins i tot pot semblar que pertanyen al terreny del mateix Liceu: Anna Netrebko (en una gala amb amics propis), Juan Diego Flórez (amb cançons napolitanes), Rolando Villazón (amb un Mozart de joventut dirigit per William Christie), Matthias Goerne (amb un Winterreise singular amb videocreació de l’artista William Kentridge) o Magdalena Kozená (amb àries de Monteverdi) se situen en un nou cicle del Palau,

Grans Veus, mentre que Cecilia Bartoli continua a les files del cicle Palau 100, aquesta vegada amb un concert de Vivaldi. Està clar que la casa dels cors ho vol ser també de la lírica... “ Hi ha públic per a tothom ”, apuntaJoanOllerrespecteal’eventual competència amb el Gran Teatre del Liceu.

Quantitat i qualitat. I més de tots dos. El que suposa un increment del 28 % en el pressupost artístic: de 2,5 milions d’euros en la temporada en curs a 3,2 per a la que ara s’anuncia.

Qui en dóna més. I la casa compta amb cobrir el 90 % d’aquesta xifra amb la taquilla, en la qual, anuncia,

En aquest sentit, de piano n’hi ha per donar i per vendre. Als habituals com Grigory Sokolov cal afegir-hi ara el retorn després de 20 anys d’absència com a pianista en aquesta casa de Vladímir Ashkenazy, que acudirà amb el seu fill i un paquet de grans obres del romanticisme sota el braç. A més tornen Khatia Buniatishvili, Lars Vogt, Benjamin Grosvenor, András Schiff, que proposa un viatge per les últimes sonates de quatre compositors vienesos (Mozart, Haydn, Beethoven i Schubert)... i un assortiment de noms del país com Ivan Martín, Enrique Bagaría i Ignasi Cambra, que afegits a la presència de Javier Perianes formant quintet amb els Quiroga representen el millor de la generació jove espanyola.

Però tornem a les orquestres (deficitàries o no), ja que l’oferta és àmplia. Torna Gustavo Dudamel i la seva Simfònica Simón Bolívar, aquesta vegada amb un projecte singular (únic concert a Espanya) que comptarà amb Yuja Wang al piano: la Simfonia Turangalila de Messiaen, el millor de la segona meitat del segle XX. El més nou de costat amb el barroc, ja que Víctor García de Gomar, el director artísticdelPalau, haaconseguitSirJohn Eliot Gardiner en ni més ni menys que la Passió segons santMateu de Bach, interpretada pel seu Cor Monteverdi i els seus English Baroque Soloists, que ja va portar al seu dia L’Auditori. I no content amb això, el Palau n’anuncia també a William Christie i Les Arts Florissants, amb una Missa en si menor que serà el primer dels tres grans oratoris que interpretaran en successives temporades.

Ah, la màgia dels projectes de llargrecorregut! Elproperanyfinalitza René Jacobs al Palau la seva trilogiaMozart-DaPonte, ambCosì fan tutte, i l’Orquestra del Festival de Budapest prossegueix amb les

obres simfòniques de Mahler, dirigides per Iván Fischer.

Alerta perquè els cors de l’Orfeó – del qual se celebra el 125è aniversari – tindran també el privilegi de ser dirigits per Gardiner en aquesta Passió, i per Fischer a la Tercera Simfonia de Mahler. I al costat del Cor de Cambra, la soprano Patricia Petibon i l’OBC cantaran el Stabat Mater de Poulenc i recuperen la Cantata a la Verge Maria de Manuel Blancafort. En tot cas, la cita indiscutible a l’apartat coral serà amb l’Arnold Schoenberg Chor i els cants del romanticismealemany. AixícomambThe Tallis Scholars, que interpretaran l’espectacular Missa Papae Marcelli de Giovanni Palestrina,cim del segle d’or de la polifonia.

Pel que respecta al compositor convidat, el Palau fa la mateixa aposta que L’Auditori el pròxim curs: Héctor Parra, el més internacional de la nostra nova generació de compositors. “ No importa – diu Oller –, al contrari, és millor focalitzarperaconseguirmésimpacte, ila música contemporània catalana ho necessita”. D’ell es tocaran 20 peces, dues d’elles encàrrecs. I, sabeu què ? Tots dos s’inspiren en Jaume Plensa, l’artista plàstic convidat al seu torn la pròxima temporada.

“ Els vaig presentar i va sorgir una màgia tremenda ”, afirma De Gomar. Parra no pot ser més feliç. Ha viatjat des de París per a la presentació i recorda, amb calor, que ell mateix va ser membre del Cor Jove del Orfeó. Era tenor. ?