Tot està a punt al Liceu per afrontar una nova marató wagneriana. Siegfried, un drama líric de cinc hores de durada, és el nou episodi de L'anell del nibelung que a partir d'avui (19.00 hores), ofereix el coliseu de la Rambla. El nou capítol de la tetralogia amb llibret i música de Richard Wagner està protagonitzat per un heroi sense por que desconeix el seu passat. Siegfried, fill dels bessons Siegmund i Sieglinde, encarna el nou home que ha de salvar el món.

Un gran repartiment de veus wagnerianes protagonitza aquesta producció de l'Òpera de Colònia estrenada l'any 2000 amb posada en escena de Robert Carsen. El seu treball va a l'essència del drama, amb una escenografia en què predominen espais solitaris, amb pocs elements però molt simbòlics. Amb ella pretén plasmar el destí d'una humanitat egoista guiada per una ambició autodestructiva que amenaça l'equilibri natural en un planeta cada vegada més contaminat i sobreexplotat.

Com en les dues temporades anteriors, Josep Pons, titular de la Simfònica del Liceu, portarà les regnes de la partitura musical. «A diferència de La valquíria, que és un moviment bastant lent, Siegfried és com un squerzo. És un títol mogut i juganer, amb més moviment escènic però definit sobretot no pas com a teatre d'acció sinó de reflexió», apunta Pons. Respecte a la música recomana fixar-se en l'evolució de la partitura que Wagner va abandonar a mitja obra durant 12 anys durant els quals va crear dues òperes més: Tristany i i Isolda i Els mestres cantors. «Va deixar Wotan a mig segon acte. Quan va recuperar l'obra el seu estil havia evolucionat. Això es nota en la instrumentació del tercer acte, amb una escriptura molt més complexa i a la vegada més sintètica».

Aquesta segona jornada segueix les aventures de l'ingenu Siegfried (Lance Ryan en el primer repartiment / Stefan Vinke, en el segon), un jove heroi que ha de salvar el món corromput pel poder de l'anell. Wagner es va inspirar en personatges de la mitologia germànica i nòrdica per exposar una visió pessimista de la societat, influenciada per la filosofia de Schopenhauer. «Per desgràcia L'anell té plena vigència avui en dia, és un reflex de la humanitat i de la societat actual», va destacar Erike Ecker, assistent de Carsen encarregada de la posada al dia del muntatge 15 després de l'estrena d'aquesta versió del cicle wagnerià.

AMOR I DESTÍ / En l'últim acte, d'una sensualitat enorme, Siegfried descobrirà l'amor al costat de Brünnhilde, la valquíria que està interpretada per la soprano sueca Iréne Theorin en el primer repartiment. «Tot i que és un personatge que porto a dins, cada vegada que canto Brünnhilde em poso a prova», va reconèixer Theorin. Albert Dohmen repeteix com a déu Wotan encara que en aquesta segona jornada dissimula la seva aparença disfressat de viatger per passar desapercebut. I la gran contralt Ewa Podlés reapareix en aquesta segona jornada com a Erda, deessa de la terra. Completen el primer repartiment Peter Bronder (Mime), Jochen Schmec-kenbecher (Alberich) i Andreas Hörl (Fafner).

La neu, protagonista del capítol anterior vist la temporada passada, desapareix de l'escena. En Siegfried l'element principal és el foc, símbol de Loge. La seva presència destaca en el Walhalla, la que en un altre temps era impressionant residència dels déus cada vegada més solitària i tronada.