Sorprèn que als seus 73 anys Jordi Savall no hagi tingut ocasió encara de dirigir una obra monumental com La passió segons Sant Mateu de Bach.

Les raons són prosaiques i artístiques alhora, i és que el nostre mestre més internacional, aquí on el veiem, no compta amb ajuts que li permetin assumir projectes de cost elevat tot i en versió concert. Diguem que aquests 120.000 euros més IVA que el Palau de la Música paga per aquest encàrrec vindria a suposar una tercera part dels ajuts que rep Savall de la Generalitat per als seus conjunts (que avui són totes les que rep: 425.000 euros). Però és que a part, assegura, ha volgut esperar a dirigir aquesta obra, fins ara només interpretada amb la viola de gamba (amb Frühbeck de Burgos i l’ONE, per exemple).

“ No volia abordar aquest Bach sense haver passat per la Missa en si menor oelMagnificat, ara em sento preparat”. La cita és el 15 de març, al flamant Palau 100 Bach, amb Le Concert des Nations, La Capella Reial de Catalunya i el Cor Infantil Amics de la Unió.

De veritat calia esperar a ferne setanta ?

En la música hi ha obres que et guardes per a la maduresa, que requereixen d’un director amb bagatge musical i humà. Però el principal problema és el seu cost econòmic. Un Evangelista et costa deu mil euros. A més, ens hem concentrat 67 músics a Barcelona aquesta setmana i la majoria ve de fora, joves cantants seleccionats de molta qualitat, el que em dóna una garantia que estaran a zero. És important per a mi, ja que quan es canta s’utilitzen els mecanismes que tenim assimilats, però aquí s’ha de poder cantar vinculat a una emoció, la que neix del sentit que Bach dóna a cada moment de la Passió. D’altra banda, amb la Capella Reial hem fet obres majoritàriament llatines i per a Bach has de seleccionar cantants alemanys: la llengua materna et porta l’emoció, i en el cant coral, l’emoció arriba instintivament”.

Com encara aquest Bach tantes vegades abordat ?

Tracta de la vida de Jesús, que va ser una víctima del poder i del fanatisme religiós. No fem una cosa vella, és una vivència també contemporània i vull que arribi de la manera més intensa. Als cantants els dic que cada coral és una pregària que ha de ser viscuda, cada sentit de cada frase o de cada motet són moments de reflexió. És la força d’aquesta obra.

Diu que ha canviat la manera d’interpretar en morir la seva dona, Montserrat Figueras...

Sí, hi ha hagut dos moments de canvi: quan gravant Tous les matins du monde Alain Corneau em va fer interpretar la música com si l’estigués vivint, i ara, amb la mort de la Montse. En tocar transmetia emocions que sentia d’una forma molt diferent. Fer música ha passat a ser una manera de sobreviure, de nodrir-me, una vàlvula d’escapament. Ens passa a la maduresa, vivim les coses amb una intensitat superior.

I va arribar l’encàrrec del Palau, on no venia en concert des del 1997. Per què tant temps ?

Em va frustrar ser exclòs del festival de Música Antiga de La Caixa. Quan preparàvem el Rèquiem de Mozart feia tres anys que rebiem ajuts de Caixa de Barcelona, però en produir-se la fusió amb La Caixa es van negar a mantenir les condicions, van dir que no ajudaven a projectes de fora.

El de Savall s’ha percebut com un projecte massa propi i massa aliè ?

INTENSITAT SUPERIOR “ En aquesta ‘ Passió’demano als cantants que ho visquin com la pregària que és ”

ELECCIONS PLEBISCITÀRIES “ A Catalunya estem entrant en un joc de poder i no de generositat ”

L’única ajuda del país ha estat de la Generalitat i perquè hi havia una persona sensible que ens va donar suport des del principi. L’èxit de Tous les matins du monde també va crear enveja i em van penjar etiquetes. Savall només sap fer això. Si he pogut portar endavant projectes ha estat perquè anàvem cada any a París, Berlín, Roma, Nova York...

Què li sembla el camí que està seguint el procés català ?

S’està generant confusió, són una llàstima les lluites entre partits. Una cosa està clara: Catalunya es mereix poder decidir què vol ser, i sigui quina sigui la decisió, es mereix poder defensar la seva cultura, la seva llengua i el seu país amb més contundència. La pena és que no hi pugui haver un referèndum i les eleccions es transformin en això. És destructiu perquè estem entrant en un joc de poder i no de generositat.