Cerca de notícies

Enquesta

Com componc

27/2/2015 |

 

Sóc una persona metòdica, i al mateix temps una mica desordenada. El meu estudi passa per moments difícils, que queden resolts quan decideixo ordenar-lo tot, després de dies de concentració, on només penso en el que componc. Al matí em llevo a les 7.30 h, si és a l’hivern, i a les 6.30 o 7.00 h, si som a l’estiu. M’agrada passar de la foscor a la llum, especialment a l’estiu quan, amb les finestres obertes, escolto els primers ocellets. Tinc el privilegi de viure en un lloc on la vegetació és abundant, amb molts arbres i naturalment molts ocellets que van i vénen, cadascun amb el seu vocabulari personal.

Normalment, la nit abans ja tinc en ment el que farè l’endemá. Si estic escrivint una obra determinada queda molt clar que tindrà tota la preferència. Serà ella la que determinarà la resta del dia, a no ser que sorgeixi algun altre tipus de feina o tingui un compromís amb algú. La composició serà sempre el treball preferent, que alternaré amb escrits sobre qüestions musicals, a vegades sobre polèmiques referides al nostre petit món musical. Són moments d’esbarjo.

A les 8.00 h, o abans, ja són assegut davant del piano per iniciar la feina. Escric sempre amb llapis. El primer que faig és fer-li punta. Penso sovint en Ravel, que recomanava fer punta al llapis abans d’escriure cap nota. Ravel era molt meticulós i en el fons feia referència al pensar molt bé el que has d’escriure. El meu piano és un Julius Feurich. Té 100 anys. Jo el tinc des de fa uns 50. Feurich és una marca histórica, una de les més antigues d’Alemanya. Ni ha molt pocs a tot Barcelona. Sempre l’he tingut amb una sordina especial, per poder esmorteir el so. D’aquesta manera, desprèn una sonoritat vellutada, que em va perfecte per a la composició. De cap manera podria compondre amb la sonoritat real del piano. A més, tinc per constum trepitjar el pedal de ressonància per tal d’aconseguir una vibració especial.

Jordi Cervelló
El bloc de Jordi Cervelló