Cerca de notícies

Enquesta

La Passió més dramàtica

31/3/2004 |

 

Paul Goodwin dirigeix a l'Auditori dins del cicle Ibercàmera la 'Passió segons Sant Joan' de Bach.

No falla, arriba la Setmana Santa, arriben les Passions. Paul Goodwin obre el foc musical avui amb la 'Passió segons sant Joan' a l'Auditori.

El músic britànic té ben clares les diferències que hi ha entre l'obra que dirigeix avui i la monumental (i més famosa) Passió segons sant Mateu: "Aquesta és més contemplativa, hi ha moltes més àries de caràcter més introspectiu, els recitatius de l'Evangelista són més llargs, i Crist sempre està acompanyat per un grup d'instruments". En canvi, la de Sant Joan presenta "una narració molt més ràpida, amb menys àries, les frases de l'Evangelista són més curtes. Tot plegat és més dramàtic i menys contemplatiu".

Aquestes característiques de la partitura són les que Goodwin vol traduir en la seva interpretació: "Intento donar molt d'impuls, retratar Crist no tant com un home dolç sinó com un personatge més directe, més actiu". Paul Goodwin va ser el responsable musical de la versió escenificada de la Passió segons sant Mateu que va dirigir Jonathan Miller i que es va poder veure a Barcelona, un acostament "que ha influït en la meva manera de dirigir les Passions". Justament, demà, és a dir, un dia després del seu concert, Paul McCreesh dirigirà al Palau de la Música una versió radicalment diferent de la de Sant Mateu, amb només una veu per part. Goodwin està d'acord amb els estudiosos que defensen "l'evidència que a l'època de Bach s'interpretava d'aquesta manera". "Però s'ha de tenir en compte on s'interpretava, en dues o tres esglésies de Leipzig, amb acústiques més ressonants que les d'avui, amb molta més fusta". Per Goodwin, per tant, és ben lícit incrementar el nombre d'intèrprets implicats, si la sala ho requereix.
Per a la seva Passió segons Sant Joan, tanmateix, el director ha optat per forces reduïdes, amb un cor de quatre veus per part "que fa sensació d'intimitat, però alhora ofereix prou impacte sonor al públic". Goodwin també ha volgut defugir el típic so coral anglès, de gran homogeneïtat, per "desenvolupar un so en el qual es puguin sentir les veus individuals", col·locant el grup al voltant de l'orquestra "per aconseguir una integració més gran". No debades les parts del cor, en especial els corals, són essencials en aquesta partitura, unes parts "massa complexes perquè la congregació s'hi pogués afegir". "De fet, hi havia queixes al consell municipal de Leipzig perquè els corals eren massa difícils".

Narració clara
En un món secularitzat com el nostre, ¿encara manté el seu missatge espiritual una obra com la Passió segons sant Joan? Paul Goodwin insisteix en la seva idea d'oferir una narració clara "que el públic pugui seguir, com ha fet Mel Gibson en la seva pel·lícula". "Després cadascú pot extreure el que vulgui del vessant filosòfic de l'obra, cadascú té un concepte diferent de l'espiritualitat".

Excel·lent oboista a més de director, Goodwin té a les seves ordres, en aquesta sessió inscrita en el cicle Ibercàmera, el cor i l'orquestra The Academy of Ancient Music, amb el tenor Rufus Müller, el baríton Michael George, la soprano Nancy Argenta, el contratenor Michael Chance, el tenor Mark Wilde i el baix Andrew Foster-Williams com a solistes. L'Academy celebra aquesta temporada el 30 aniversari de la seva fundació per Christopher Hogwood, que ara "es dedica als grans projectes". "Jo em centro més en el repertori més habitual, en les obres corals i en el repertori més antic, com Monteverdi i Schütz".

La marxa de l'altre codirector del grup, el violinista Andrew Manze, a The English Concert fa que Goodwin convidi "altres músics per al repertori més de concerto grosso", un model de funcionament que, creu, "donarà estabilitat" a l'Academy. Entre els projectes en cartera, un concert als Proms de Londres que inclou la Missa bruxellensis, de Biber: "Estic agraït a Jordi Savall per haver redescobert aquesta obra", conclou Goodwin.

Xavier Cester
Avui