148 vegades, s’ha representat Normade Bellini al Gran Teatre del Liceu. I ara caldrà afegir-hi les set funcions d’aquesta producció que demà s’estrena al coliseu de les Rambles, una Norma de tall clàssic però de gran qualitat musical. Allà hi ha les veus de Sondra Radvanokvsy com a sacerdotessa, que s’alternen amb l’emergent Tamara Wilson, guanyadora del Viñas 2010 i recent triomfadora al Met de Nova York; i allà hi ha ni més ni menys que Gregory Kunde en el paper de Pollione, un tenor en estat vocal envejable –canta l’Otel·lo de Verdi i el de Rossini en una mateixa temporada–, així com Ekaterina Gubanova com d’Adalgisa i Raymond Aceto com a Oroveso.

Tots ells a les ordres del mestre Renato Palumbo, que diu que està una mica “trist” per haver assolit tanta perfecció. “És impensable un repartiment millor, i la producció m’encanta; no passa sovint que coincideixi l’aspecte vocal, musical i escènic”, diu el director italià. Per a Palaumbo, que va començar a dirigir-la fa trenta anys, sempre és perillós fer Norma: “No és una òpera, és l’òpera. I no tant per la música sinó per la col·laboració absoluta que requereix de tothom.

Cal crear una atmosfera i una qualitat en la manera de fer els recitatius. I pensem que som davant d’una òpera de gust antic, d’un sentiment que avui hem perdut, aquesta escolta d’alguna cosa realment bella”. I prossegueix: “No és cert que el bel canto sigui avorrit, Norma és una història dramàtica increïble, amb un gran missatge musical, humà, d’amor i també polític, una obra completa i atemporal. L’òpera italiana que més agradava a Wagner, per cert”. La posada en escena d’aquesta coproducció del Liceu amb les òperes de San Francisco, Chicago i el Canadà és del també emergent Kevin Newbury, que emfatitza els aspectes rituals del drama i reflecteix la foscor i l’ambient complex de la música. “Norma és un doble repte”, conclou Tamara Wilson, que s’enfronta al paper per primera vegada. “És un paper molt difícil però també molt agraït”, afegeix aquesta soprano dels Estats Units, que ha d’agrair l’enlairament de la seva carrera al fet d’haver guanyat el concurs Viñas.Ahores d’ara ha debutat al Carnegie Hall. “Fa un any i mig que preparo aquest paper, just en una temporada en què he fet cinc papers nous. I sí, et trobes pensant què signifiquen les paraules en italià antic... n’hi ha milions. I milions de notes...”.