“ Norma és una història sobre els rituals de sacrifici i càstig”, escriu Kevin Newbury en les notes de producció del muntatge de l’òpera de Bellini que arriba demà al Liceu, i del qual es faran set funcions fins al 17 de febrer. El director d’escena nord-americà debuta al teatre de la Rambla amb un dels títols cabdals del belcanto. “És una òpera de gust antic, una història dramàtica increïble”, diu el director musical Renato Palumbo, que recorda que Norma era l’òpera italiana preferida de Wagner.

Tragèdia, amor, venjança, sacrifici i belcanto conflueixen en muntatge que Newbury ha volgut situar en un entorn amarat d’èpica mítica. “El vestuari està influït per Joc de trons ”, diu la soprano nord-americana Sondra Radvanovsky, que al Liceu alternarà el paper de Norma amb Tamara Wilson. “Aquesta Norma està ambientada en un lloc i temps indeterminat”, afegeix Radvanovsky.

La influència de ‘Joc de trons’

La referència a Joc de trons evidencia la capacitat del gènere operístic per establir vincles dramàtics entre el passat i el present, per deslocalitzar els arguments i per convertir els personatges en arquetips. Newbury potser va massa lluny quan assegura que existeix “una clara connexió amb la contemporaneïtat” perquè Norma parla de “dos grups amb diferents creences religioses i culturals que han de coexistir en estreta proximitat i dels cicles de violència que es desprenen” d’aquesta relació. Tanmateix, és evident que també es pot fer una lectura des del segle XXI de la història de la gran sacerdotessa gal·la atrapada entre la fidelitat al seu poble i a Roma i disposada, com Medea, a sacrificar els fills quan descobreix que el seu amant, el procònsul Pollione, està enamorat d’Adalgisa, i alhora mira d’impedir la rebel·lió del seu poble contra Roma.

El muntatge que arriba a Barcelona és una coproducció amb del Liceu amb la Chicago Lyric Opera, la Canadian Opera Company i la San Francisco Opera, on es va estrenar l’any passat. Radvanovsky, que ja va ser Norma a San Francisco, explica que “aquesta producció posa l’èmfasi en el costat més fosc de Norma i en la part més emocional del personatge”. Hi ajuda la disposició escènica, que representa “la dualitat que viu la sacerdotessa entre l’expressió i la repressió, entre el que és públic i el que és privat”. “Ella només se sent protegida en l’espai interior”, precisa la soprano, que tindrà com a companys de repartiment el tenor nord-americà Gregory Kunde (Pollione) i la mezzosoprano russa Ekaterina Gubanova (Adalgisa).

El debut de Tamara Wilson

“És el millor repartiment que es pot trobar avui al món -exclama amb entusiasme Renato Palumbo-. Si no hi apareix la grip, serà tot un èxit”, afegeix tocant fusta el director italià, que torna al Liceu després de dirigir Aida la temporada 2011-2012. Palumbo també elogia la Norma del segon repartiment, que interpretarà la jove soprano nord-americana Tamara Wilson, guanyadora del Concurs Viñas l’any 2011, que debuta al Liceu amb un rol operístic. “El més difícil és aconseguir l’estat mental que demana el personatge, perquè mostra en escena emocions molt fortes, des de la irritació a la gelosia, passant per la tristesa i la desesperació, i que tot això no malmeti la bellesa del seu cant”, diu Wilson.

Tant Wilson com Radvanovsky són conscients del pes d’aquesta òpera composta el 1831 per Bellini a partir d’un llibret de Felice Romani basat en la tragèdia Norma ou l’infanticide, d’Alexandre Soumet. Al Liceu s’ha representat 148 vegades des del 1847. A més, el rol de la sacerdotessa l’han cantat totes les grans, de Maria Callas a Montserrat Caballé i Renata Tebaldi.