El recent nomenat director artístic del Palau de les Arts Reina Sofia de València, Davide Livermore, s'ha fixat entre els seus principals objectius augmentar la vocació de “servei públic” del teatre d'òpera, combinar l'interés local i l'universal en la programació, amb l'afany de mantindre grans noms internacionals, incrementar “exponencialment” l'obertura del coliseu a la ciutat i al País Valencià i trobar un nou director per a l'orquestra “segurament”, abans del juny.

Així ho ha avançat el mestre italià en la primera roda de premsa que ha oferit després de ser nomenat director artístic de Les Arts en substitució de l'anterior intendenta, Helga Schmidt, imputada en una causa oberta per suposades irregularitats comptables en la gestió entre 2008 i 2009.

Tot i les circumstàncies en per les quals accedeix al càrrec, Livermore, que dirigia ja el Centre de Perfeccionament Plácido Domingo de Les Arts, s'ha mostrat en la seua compareixença optimista, distés i confiat que el prestigi internacional atresorat durant els seus deu anys de vida pel teatre valencià –gràcies, ha subratllat al treball i “excel·lència” de la mateixa Schmidt– no es veurà afectat per la investigació policial i judicial.

“Ningú no pot dir res del nivell artístic d'aquesta casa; la notícia que ha eixit és d'una altra naturalesa i esperarem a veure com acaba això i què diu el jutge per a parlar”, ha raonat.

El torinés fins i tot ha fet broma amb la situació en contar l'anècdota que hui un empleat de seguretat de Les Arts li donava l'enhorabona pel seu nomenament però amb la boca xicoteta tenint en compte el context. “Però no sóc María Estuardo, a qui li vagen a tallar el cap”, ha fet notar el director, que ha incidit que Les Arts és una cosa “increïblement enorme” per a ell.

L'excantant i director d'escena ha agraït la seua designació a la consellera de Cultura, María José Català; la secretària autonòmica, Julia Climent; als treballadors de la institució cultural i al responsable de la direcció financera del Palau de les Arts, Francisco Potenciano.

Límits econòmics

Sobre aquest últim –i interrogat per si el fet de no tindre competències econòmiques el farà sentir-se “limitat”– Livermore ha asseverat que se sent feliç de no tindre aquestes responsabilitats perquè necessita “tindre el cap lliure d'aquests coses” i perquè “els diners –ha dit– tenen un pes en el karma que és terrible”. Tot i això, s'ha mostrat disposat a treballar perquè Les Arts siga el més atractiu possible perquè dispose de més pressupost disponible per a millors projectes.

A més, ha assegurat estar convençut que el palau d'òpera continuarà seduint importants estreles del món líric i ha avançat que aquesta mateixa setmana té pendent mantindre sengles converses telefòniques amb dos dels principals suports de la institució, Plácido Domingo i Zubin Mehta.

A més, aquesta vesprada, ha continuat, es posa a treballar en el futur més immediat del coliseu, que té una “extraordinària” programació tancada per Schmidt fins al desembre de 2015. Sobre l'oferta que desenvoluparà els anys vinents, Livermore ha comentat que pretén unir “el micro i el macro”, és a dir, el món local i l'universal; “consolidar el fantàstic” repertori que en aquestes temporades ha brindat al públic l'entitat cultural; apostar per la música barroca (que està registrant bones vendes discogràfiques), sarsuela, obra contemporània i produccions que puguen girar pel territori valencià.

Millorar la visibilitat

Un altre dels seus reptes és “augmentar de manera exponencial” l'obertura de Les Arts a la ciutat, i per a aconseguir-ho ha advocat per contactar amb els seus elements més excel·lents –entre els quals ha citat el veí Palau de la Música i el Cor i Ballet de la Generalitat. Tots junts, ha afegit, poden contribuir a millorar-ne la “visibilitat internacional”.

Durant tota la seua intervenció, l'italià ha subratllat termes com “passió” i “ànima” per a referir-se a l'activitat artística i ha destacat el paper de la música i, en concret, l'òpera –que ha definit com “una escola de sentiments per als italians”– en la forma.

Així, ha recorregut a la seua biografia per a asseverar que “el teatre pot millorar la vida de les persones” i ha narrat els seus orígens humils a Torí, quan amb 1.000 lires dels anys setanta (un euro i mig) era possible anar a una funció d'òpera, un concert simfònic i a animar el partit del Torino.