Cerca de notícies

Enquesta

Raúl Giménez: “Volem ser una plataforma per als joves cantants”

20/1/2015 |

 

 

Els Amics de l’Òpera de Sarrià estrenen temporada el dia 31 de gener amb una gala de luxe que comptarà amb noms com Montserrat Martí, Marisa Martins, Francisco Gatell, Joan Pons, Carlos Chausson o Stefano Palatchi, entre d’altres. Parlem amb dos dels impulsors del projecte, els tenors Raúl Giménez i Marc Sala. Raúl Giménez és el director artístic de l’associació -i director de l’Academia Concertante- i Marc Sala n’és el director executiu.

 

Aina Vega: Senyor Giménez, ens pot fer una breu retrospectiva de la seva carrera?

RG: He tingut una carrera que no me l’hagués pogut ni imaginar. Vaig començar als vuitanta i els primers anys vaig entrar a una roda de treball que no em va deixar temps per pensar. Van ser anys que van coincidir amb l’auge rossinià i em vaig especialitzar en aquest compositor, donades les característiques de la meva veu. També em dedico a la docència, i aquesta activitat lligada als teatres té la finalitat de deixar experimentar als estudiants de cant.

AV: Quines són les característiques de la seva veu?

RG: Jo tinc una veu de tenor de gràcia. Gairebé mai la veu del tenor de gràcia és bella, però pot ser interessant posar-la al servei del compositor perquè és una veu mal·leable, fàcil de dominar, però no aconsegueix notes esplendoroses. Té límits, perquè de natura no és una veu aguda, per això aquestes notes agudes s’han de treballar molt. Cal diferenciar-lo del tenor contraltino com ho era Pavarotti, Alfredo Kraus, Juan Diego Flórez. Tenors de gràcia ho van ser Cesare Valletti, Luis Alva o Tito Schipa.

AV: I quan arriba l’Academia Concertante?

RG: Arriba com a conseqüència de tenir a casa meva permanentment joves ansiosos de treballar. I vaig trobar interessant la tasca d’Assunto Nesse, que desenvolupava una pedagogia molt avantguardista com a professor de violí i director d’una petita orquestra. Després de pensar-ho durant un any vam obrir finalment el 2009.

AV: Com arriba la col·laboració de l’Academia Concertante i el teatre, abans de formar l’associació?

RG: Sempre a través d’Assunto Nesse, que és un talent curiós de tot el que passa musicalment a Barelona. Coneixia alguns directius del teatre i va proposar fer els concerts finals dels cursos de la Concertante. Vam començar cobrant una petita entrada amb la qual vam poder comprar un piano. Però ens trobàvem amb problemes com el fred a l’hivern. Ara el teatre és una bellesa.

AV: Quan arriba la idea de formar els Amics de l’Òpera de Sarrià?

RG: Fa uns tres anys. Vam fer alguns espectacles, però la crisi hi va influir. I calia una reforma al teatre i encara no teníem la preparació per moure una temporada. Ara ja ha arribat perquè hem incorporat el director executiu Marc Sala, que realitza la seva tasca fantàsticament. Cal un treball molt intens. Aquest treball ens ha animat a anar endavant.

AV: Objectius a curt termini?

RG: Poder realitzar la temporada!

AV: Què pot oferir la temporada de diferent a Barcelona?

RG: La col·laboració amb el Festival Rossini de Wilbad d’Alemanya, que ja té vint-i-sis anys d’experiència, amb el qual farem un títol encara no representat a Catalunya, Le cinesi de Manuel García. L’obra té la característica de ser la vertadera òpera de cambra per a estudiants, ja que parteix d’una acadèmia, perquè García va formar la seva pròpia acadèmia a París i va escriure per als seus alumnes al final de la seva vida.

AV: Com animaria a la gent a fer-se soci de l’Associació?

RG: Primer, perquè tenim una gala fantàstica on cantaran artistes de fama internacional, segon, perquè han de venir a veure el teatre remodelat. A més, els animo a veure L’occasione fa il ladro de Rossini, que és una joia, una obra molt divertida i on els joves cantants són molt bons, o La serva padrona de Pergolesi, una òpera deliciosa que ja vam fer i renovem aquest any. I, a més, El màgic elixir, que fem per a les escoles i famílies. Animo tothom a fer-se soci per entrar amb la música a les escoles per deixar participar els nens cantants, fent una petita escenografia en un futur, actuant, formant petits cors. Cal que els nens vinguin, actuïn, escoltin i cantin, que aprenguin, que observin. Sense l’ajuda dels socis això no ho podem fer. Si això no és prou estímul per a fer-se soci, què ho pot ser?

AV: Aquest és l’objectiu a mig termini.

RG: Sí. De fet, hi ha un pla que es diu LOVA, una metodologia d’una artista de Nova York que és molt estimulant i que volem anar aplicant.

AV: La remodelació del teatre ha coincidit amb la creació de l’associació. Ha accelerat o retardat la seva creació?

RG: No, és com un puzzle. Les coses esdevenen quan han d’esdevenir. Les idees hi eren i ara s’han plasmat.

AV: Avanci alguna cosa de la gala d’inauguració.

RG: No! Vingui a veure-la! Bé, es pot dir que Carlos Chausson cantarà una ària molt coneguda, després potser farem un duet, Palatchi vindrà amb coses simpàtiques, artísticament eficients, Francisco Gatell cantarà amb Ekaterina Sadovnikova un duet de Falstaff que ha cantat ara de Firenze i a Los Angeles, ella ve de triomfar a l’òpera de Roma amb Rigoletto, Marc Sala cantarà amb Montserrat Martí…

AV: És un incentiu per posar la mel a la boca. Marc Sala, em pot explicar quina és la seva funció?

MS: La meva feina és la logística. Som molt nous i no tenim una infraestructura. Cal fer pressupostos, gestionar el web, reunir-me amb molta, crear i definir aliances. Cal que tot l’engranatge funcioni, i gràcies als voluntaris, per exemple, podem fer molta feina. De fet, la meva feina és engrescar la gent. No volem que sigui una cosa tancada, volem obrir-nos a la Biblioteca Clarà o els Amics del Liceu, per exemple. Cal posar-hi molt de la nostra part i amb molta il·lusió.

AV: Molta sort en l’aventura.

Aina Vega Rofes
Núvol