La cantant activista
30/3/2004 |
L'Escola Universitària de Ciències de la Comunicació ha atorgat el Xifra Heras a Hendricks «en reconeixement a la seva defensa dels drets humans i per la seva contribució artística al patrimoni cultural de la humanitat». Coneguda sobretot perquè és una de les veus més preuades de la lírica, Hendricks és també una activa militant a favor dels drets humans. Nascuda el 1948 en una ciutat d'Arkansas (EUA), va viure els cèlebres moviments dels anys seixanta pro drets civils dels afroamericans, liderats per Luther King. D'aquella experiència aliena en va néixer una vocació que va arribar al punt culminant el 1987 quan les Nacions Unides la van nomenar ambaixadora especial per als camps de refugiats. Aquest càrrec li ha permès conèixer molt de prop la situació real dels més desvalguts del planeta. A fi de canalitzar ajudes, fa sis anys va crear la Fundació Barbara Hendricks per a la Pau i la Reconciliació. Actualment viu a la ciutat suïssa de Montreux.
Com van poder comprovar els assistents al concert que va oferir diumenge a Sant Domènec, Barbara Hendricks té la merescuda fama de gran cantant lírica. I això que no va començar a estudiar cant seriosament fins als 20 anys, després de cursar matemàtiques i química. Sempre ha dit que la persona que més l'ha influït ha estat la mezzosoprano Jannie Tourel, que va ser professora seva a l'institut Juiliars School de Nova York. També podria vantar-se d'haver fet classes amb la llegendària Maria Callas, però reconeix que la va tenir poc temps de professora. És una assídua de les grans produccions operístiques i va tenir el privilegi (i la gran responsabilitat) de ser de les primeres persones occidentals a cantar dins de la Ciutat Prohibida de Pequín. Va ser el 1988 i va interpretar la Liu de Turandot. A més de l'òpera, ha fet incursions en el cinema i com a cantant de recitals. Aquesta última vessant ha acabat sent tant o més important que l'operística. Al gener tornarà a Catalunya, per cantar a Barcelona.
El Punt