Igual que altres famosos músics, com Steve Wonder i Tete Montoliu, Ignasi Cambra ha conviscut amb la ceguesa des que va néixer. Si el seu handicap no va ser impediment perquè estudiés al Liceu francès i es fes valer entre els seus cinc germans, tampoc ha suposat cap fre per a les seves aspiracions artístiques. El jove pianista barceloní acumula una gran carrera. El febrer passat, amb només 24 anys, l'aclamat director rus Valeri Guerguiev li va donar l'alternativa a l'Auditori on va interpretar el Concert número 21 de Mozart juntament amb l'Orquestra del Teatre Mariinski. I dilluns que ve debuta al Palau de la Música, dins del Banc Sabadell Festival Mil·lenni, amb un recital que permetrà descobrir la seva connexió amb Beethoven, de qui tocarà la famosa sonata Clar de Lluna i Tempesta; Klavierstücke, de Brahms i la Polonesa de Chopin. Per acomiadar el programa ha escollit les animades Tres danses argentines, de Ginastera.

«Per a mi és significatiu que una promotora com la del Festival Mil·lenni, amb una programació tan eclèctica, s'hagi volgut arriscar amb un pianista jove i clàssic com jo», assenyala amb modèstia, assegut al costat del seu fidel gos guia.

Encara que sol controlar bé els nervis abans de fer una actuació últimament ha desenvolupat un petit ritual. «Des que la meva nòvia em va regalar un escalfador de mans electrònic fantàstic sempre l'utilitzo abans d'un concert, fins i tot a l'estiu», explica l'inquiet músic que té interessos molt diversos. Assegura que el piano no ha estat mai una obsessió ni un refugi. Era una afició que va créixer alimentada per professors com Maria Luisa Alegre, Albert Atenelle i Alexander Torazde. «En realitat, jo no somiava ser músic. De fet, estava matriculat a Esade i volia estudiar Enginyeria Informàtica», recorda. Una beca dels EUA per estudiar piano el va fer canviar de plans a l'últim moment. Cambra va creuar l'oceà i es va integrar en la vida de la Universitat d'Indiana a South Bend. «Em va captivar aquella mescla de gent. Per un costat hi havia estudiants apassionats per la música i per un altre, la gent de l'Amèrica profunda», explica. Els dos últims anys els ha passat a Nova York on aquest estiu es graduarà del màster de piano en la prestigiosa Julliard School.

Malgrat els seus èxits aconseguits fins al moment, té alguns dubtes respecte al seu futur. «Encara no he decidit si continuaré en això», afirma. «Tot i que la música m'agrada i tinc facilitat en aquest àmbit, sempre deixaré la porta oberta a altres coses. No em vull tancar a res. ¡Hi ha mil coses que m'interessen!».