El pitjor que pot passar a qui treballa per la pau i la convivència és pecar d’ingenu. Ningú no pot retreure això al director Daniel Barenboim (Buenos Aires, 1942), qui ahir, durant la presentació de Música por la paz, concert que se celebra dissabte vinent a l’Auditori Nacional de Música de Madrid organitzat per l’Obra Social La Caixa, va subratllar que seran la implantació de “la justícia i la seguretat” el que aconseguirà portar la pau al conflicte de l’Orient Mitjà, que és “cada dia més dur”. Barenboim subratlla que la seva orquestra, la West-Eastern Divan Orchestra –que integra musulmans i jueus i que li va valer el premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia el 2002– no és un instrument de pacificació o apaivagament. “Es parla de la Divan com un projecte per a la pau, i em temo que això pugui donar idees falses. És molt important que s’ensenyi a les escoles, perquè és on resideix el futur de la regió, però l’orquestra no pot portar la pau a l’Orient Mitjà. Abans cal fer moltes coses en matèria de justícia i seguretat”. En aquest sentit, va aclarir que la finalitat de la Divan no és el consens, “perquè no el pot aconseguir”, sinó “l’acceptació del discurs de l’altre. No podem esperar que hi hagi simpatia entre palestins i jueus, amb els seus respectius morts. Però sí que podem aspirar a la compassió, que és una conquesta moral, no emocional”.

El director de Buenos Aires descarta llançar la tovallola, aplaudeix el coratge dels seus músics, que es van mantenir lleials a l’orquestra durant l’ofensiva de l’estiu passat sobre Gaza, i elogia la societat francesa pel seu esforç d’integració cultural, malgrat l’atac terrorista contra la revista Charlie Hebdo. També va tenir paraules d’encomi per al paper del papa Francesc, a qui va aplaudir la seva determinació de visitar Terra Santa per dir als palestins “coses gens agradables” i immediatament fer el mateix amb els israelians. Segons Barenboim, la invitació del Pontífex perquè les dues parts acudissin a resar al Vaticà transcendia la seva literalitat i perseguia subratllar que “res del que s’ha fet fins ara ha funcionat, i cal trobar un altre camí”.

Barenboim admet que avui qualsevol iniciativa d’acostament es veu immediatament frenada per l’ocupació israeliana i per la reacció dels palestins. També descreu de la negociació en termes clàssics: “No serveix de gaire entre dos pobles convençuts tots dos de tenir els mateixos drets sobre el mateix tros de terra”. També va abjurar de definir-se a si mateix com a tolerant: “Un tolera coses com tenir un estúpid a la família, però no altres coses”.

Barenboim rebutja aspirar a la tolerància: “Un tolera un familiar estúpid, però no altres coses”

El concert de dissabte –el repertori del qual inclou Prélude à l'après-midi d’un faune, de Debussy; Dérive II, de Boulez, i Rhapsodie espagnole, Alborada del gracioso, Pavane pour une infante défunte i Boléro, de Ravel– se celebra en benefici de l’associació La Rueca, que col·labora en el projecte d’intervenció intercultural de La Caixa en els barris de Pueblo Nuevo, Concepción i San Pascual al districte madrileny de Ciudad Lineal.