Quin repertori prefereixies que comentem a Catclassics?

Renaixentista i barroc Classicisme i romàntic Òpera i recitals vocals Segle XX i contemporània Qualsevol

Veure resultats

El diumenge 25 de gener se celebrarà la segona matinal del cicle (What's the Story) Morning Glory? a la sala Apolo de Barcelona. Un diumenge de cada mes, i acompanyant la música amb un vermut, la sala programa una proposta de música clàssica. Entrevistem el xilè resident a Barcelona Matías Inzunza, el proper artista que hi participarà.

Matías Inzunza Foto: Roxana Fuentes

EDR: Què significa per a tu tocar en aquest cicle?
MATÍAS INZUNZA:  És l'oportunitat de portar a un espai diferent una música (la denominada "clàssica") que en si mateixa no té limitacions espacials, però que ha estat "castigada" a romandre a l'ombra de diferents concepcions d’elit que no fan cap favor als intèrprets i al públic. Tocar una guitarra clàssica a l'Apolo és quelcom que, ara com ara, sona estranyíssim, però més estrany hauria de ser que ens soni així. Per a mi és una gran alegria poder participar en una iniciativa que intenta reivindicar el lloc natural de la música, que no és altre que qualsevol lloc.

EDR: Quin repertori faràs?
M.I: El concert es titula Jardins que es bifurquen: música per a guitarra del Japó . És un repertori on se solapen diferents estètiques musicals que inclouen la revisió del folklore, la música contemporània i els arranjaments sobre música popular.

EDR: Per què Jardins que es bifurquen ? 
M.I:  El repertori ha estat pensat com la construcció d'un jardí japonès. Ara bé, la idea d'emparentar el jardí japonès amb la música va ser molt present en l'estètica de Takemitsu, compositor de qui interpretaré dues obres que justament s'endinsen en la idea d'un jardí asimètric (a diferència del xinès, del qual descendeix) que intenta imitar la naturalesa tal com és. El nom fa al·lusió, també, a un conte de Borges ("El jardí de senders que es bifurquen") on el personatge recorda la seva infància en un jardí simètric xinès. En aquest cas no hi ha camins que es bifurquen, sinó que és el mateix jardí el que es transfigura a través de la música.

EDR: Com tens l'agenda per a aquest 2015?
M.I:  El primer trimestre pinta molt bé: a més d'aquest cicle, viatjo a l’Amèrica Llatina i l'Amèrica de Nord i tinc un parell de dates confirmades a Europa. I a l'abril, si tot surt bé, estrenaré a Barcelona un nou espectacle... Serà una bona manera d'esperar la trucada del Japó!