28/3/2004 |
L OBC i l Auditori presenten un bon balanç, però necessiten un impuls per tenir pes a Europa Amb a penes una setmana de diferència, l Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i l Auditori, seu permanent de la formació, compleixen 60 i 5 anys, respectivament. És una bona ocasió per fer un balanç que ha de resultar necessàriament positiu. I no només perquè el sostingut increment d abonats i espectadors demostra que tant l orquestra com l edifici dissenyat per Moneo han obtingut el suport del públic barceloní. També perquè per a l OBC aquest últim lustre de residència en casa pròpia ha coincidit amb un indiscutible període de creixement artístic i de notable projecció internacional. El moment és prometedor, però l ambició de l objectiu autoimposat convertir l orquestra barcelonina en un modern referent europeu exigeix solucionar alguns problemes que queden pendents, com ara la necessitat de millorar les condicions laborals dels músics i liquidar el retard en les obres de l Auditori. En aquest sentit, el canvi de color en l Administració central que amb el seu desinterès fins ara havia frenat el projecte de la Sala de Cambra, per exemple és una bona notícia que s haurà de saber aprofitar.
El Periódico