Quin repertori prefereixies que comentem a Catclassics?

Renaixentista i barroc Classicisme i romàntic Òpera i recitals vocals Segle XX i contemporània Qualsevol

Veure resultats

El 20 de desembre passat el compositor Carles Cases va presentar al Teatre Kursaal de Manresa el seu nou treball discogràfic, Araguaia. Diàlegs amb Pere Casaldàliga (Audiovisuals de Sarrià, 2014). Oriol Pérez Treviño hi va ser, en va quedar encantat, i signa aquesta crítica.

Carles Cases i Carme Canela, a la presentació d'Araguaia al Kursaal

Hi ha dies en la vida de les persones que poden marcar un abans i un després. Personalment, ho confesso, m'anoto la data del dissabte del 20 de desembre de 2014. Aquest dia, al Teatre Kursaal de Manresa, el compositor Carles Cases va veure estrenada la seva nova creació: Araguaia. Diàlegs amb Pere Casaldàliga . Es tracta d'una obra sorgida i nascuda de la seva estreta relació amb el bisbe Pere Casaldàliga, una relació que finalment l'ha empès a compondre una obra personal i íntima, potser com cap altra de les compostes fins ara pel músic sallentí. Cal dir-ho sense cap mena de por ni dubtes. Carles Cases , indubtablement, és un dels creadors musicals catalans més versàtils i inspirats de l'actual panorama musical europeu.

En un país culturalment normalitzat, Cases ocuparia un espai de major referencialitat, però no cal esmentar el que passa a Catalunya... Conegut, majoritàriament, per la seva doble faceta de productor i compositor de bandes sonores, el cert és que parlar de Carles Cases és parlar d'una sòlida voluntat expressiva construïda en base a un immens calidoscopi sonor on podem trobar des de resabis del postromanticisme fins al minimalisme, passant per l'univers del jazz i, en especial, un melodisme corprenedor. Amb prop d'una vuitantena de bandes sonores a les seves espatlles, Cases ha començat a enfilar una etapa que, perfectament, podem interrelacionar amb la mística.

Esmento amb tota la intenció aquesta especificitat de l'espiritualitat perquè sé que al compositor sallentí no li molestarà en absolut. No és casualitat que ell visqui, actualment, en una ermita del Berguedà, a Borredà, on lluny del soroll mundà ha invertit més d'un any en la creació d'una obra on el motiu generador de la mateixa ha estat el potent testimoni de Pere Casaldàliga . Si bé és veritat que Araguaia no hagués sorgit mai sense aquest testimoni, no menys cert és que, després de l'audició de dissabte, podem dir que Araguaia transcendeix Casaldàliga per immergir-nos, per sobre de tot, en una obra carregada d'honestedat on la personalitat inquieta i magnànima de Cases l'ha portat a interessar-se per la música brasilera i, per extensió, la música sudamericana en general.

Ben guiat pel guitarrista Jordi Farrés, coproductor d'aquesta aventura musical, i acompanyat del més reeixit del panorama de la música contemporània popular (David Pastor, Carme Canela i Xavier Lozano, entre d'altres), juntament amb l' Orquestra de Cambra 48 de Terrassa , la presentació pública d'Araguaia ha de definir-se, necessàriament, com un d'aquests dies que marquen un abans i un després.

Per a la seva estrena, Cases va disposar d'una selecció de quinze peces musicals pertanyents al doble CD, ja editat per Audiovisuals de Sarrià, on podem localitzar un primer disc de cançons amb lletres extretes dels poemes, escrits en llengua portuguesa, de Casaldàliga, i un de segon de música instrumental que Cases ha batejat com 'Banda sonora'. L'ús de la llengua portuguesa ha estat el detonant per a la recerca d'un estil vocal que ha trobat les seves fonts en la bossa bova dels Tom Jobim, Vinicius de Moraes o João Gilberto, però també amb la complicitat d'una Carme Canela en estat de gràcia i acompanyada d'un interessant Rubén Fernández. En la música orquestral, com ja és habitual, Cases ha desplegat un immens tapís de colors, ritmes i disposicions que, més enllà del seu origen estilístic, l'assenyalen com un compositor amb un segell personal i inconfusible, un segell que només assoleixen els més grans.

Atribuïda a Paco de Lucía, tot i que amb reminiscències picassianes, l'expressió "els mediocres copien, els genis roben" pot ser una perfecta definició d'aquesta incursió, inèdita fins ara, pels territoris de la música sudamericana. Cases, així, no ha imitat, sinó que ha pres allò que més li convenia a la voluntat expressiva d'una obra que, si bé batejada com a 'suite', a voltes pot fer-nos pensar més en la  forma d'un oratori. Construït a partir d'una combinació de cançons i peces instrumentals, i que agafa com a base el gran Casaldàliga, el seu objectiu s'emparenta amb el dels oratoris händelians: "No pas entretenir, sinó millorar les persones".

En la presentació del concert, el periodista Jaume Barberà va deixar entreveure com, de vegades, una pel·lícula, un llibre o una conversa poden canviar el rumb de les nostres vides i produir un abans i un després en el receptor. Araguaia és una d'aquestes creacions que marquen un abans i un després. Vam entrar al Teatre Kursaal sent d'una manera i en vam sortir sent totalment d'una altra. Un dissabte 20 de desembre de 2014...