És veritat o llegenda que es dedica a la flauta perquè als quatre anys va escoltar el seu veí a Roma?

És probablement l’única veritat de tot el que diuen. Hi havia alguna cosa a la melodia del Concert per a flauta núm. 1 de Mozart que no sabia què era però que em feia cantar-la tot el dia. Sentia altres peces, però aquesta em fascinava, i no sé el que va passar almeu cap però era tan fort que li vaig dir al meu pare que volia tocar-lo.

Afirma que sempre torna a Mozart, que és la seva medecina.

AmbMozart tinc una relació humana i musical. I tècnicament amb l’instrument. S’ha de tocar de manera molt clàssica i molt neta i perfecta.com a música, és la connexió superior dels humans amb el paradís.

No és Bach?

Bach és més professional, més organitzat matemàticament i complex. El que fa Mozart és més expressió de llibertat. Per mi Bach és massa complex per acostar-me al paradís, necessito una mica més directe.

La flauta interessa als compositors contemporanis?

Cada any toco un concert nou sol per a flauta i altres fets per al meu grup de cambra. La flauta interessa molt avui als compositors perquè ofereix moltes possibilitats de treballar amb l’aire, el so, la percussió de la mecànica.

Encarrega peces. Se sent responsable de l’instrument?

Hem d’ajudar al desenvolupament de la música treballant amb la gent de avui que defineix els clàssics del demà. Si en la meva vida interpreto 200 o 300 obres noves i queda una és important. Cal celebrar els grans mestres però no oblidar la música que deixarem als nostres fills.

Va arribarmolt jove a la Filharmònica de Berlín. Va ser una càrrega o un avantatge?

És una tradició que prenguin gent molt jove i fer la formació dins. A més, quan vaig arribar no estava sol, perquè l’orquestra es renovava, se n’anava la generació de postguerra. I és més fàcil tocar en una bona orquestra que en una de dolenta.

Com li ha anat amb Simon Rattle?

Quan vaig arribar a Berlín va ser Claudio Abbado el que em va formar dels 20 a 30 anys, el que va descobrir la vida en una orquestra. Amb Rattle hi ha hagut un repertori molt més variat i ara muntarà cicles complets de les simfonies de Brahms, Schumann, Sibelius, després Beethoven... Després de 15 anys treballant junts, és la culminació.com es va interessar

Com es va interessar pel món del jazz?

Hi ha molts paral·lelismes entre la música barroca i el jazz per la improvisació. El que escriu Bach és moltes vegades una variació, una improvisació escrita sobre una estructura harmònica i rítmica molt rigorosa. gorosa. Igual a Mozart. Vaig entendre molt millor la música clàssica i barroca després del jazz. Però ha estat una escapada, no sóc músic de jazz, encara que m’agrada escoltar-ho perquè està sempre en evolució. És l’actitud a tenir com a músic clàssic. Si escolto el que sempre toco, em quedo al mateix lloc.