ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Haydn, propera proposta de la Montsalvat que mira lluny.

10/12/2014 |

 

Comparteixo cafè amb una part important del projecte Montsalvat (Anna Molins, Oriol Pérez i Treviño i Frrancesc Prat; només absent Domènec Òrrit). Cada nou concert és un bon moment per copsar-ne l’evolució. Per parar l’orella i anar descobrint les ramificacions del projecte, anar detectant com s’enforteix musicalment l’orquestra, per confirmar la força i il·lusió dels seus impulsors, que senten  estar bastint el projecte d’una generació.

El març de 2014 es presentà l’Orquestra del Montsalvat (OM) a les ruïnes del Born barceloní. No ha passat encara un any i l’objectiu inicial s’ha assolit sobradament. La idea d’arrencar fort i crear una marca, la coneguda obsessió de tot expert en màrqueting, que aquest humil observador creu que ha arrelat bé. I ho ha fet perquè l’OM és només la cara visible d’un projecte ample que està molt rumiat. Una iniciativa adaptada perfectament al temps de canvi que viu el país; que es nodreix al temps que dóna sortida a una cantera de joves músics majoritàriament formats a l’ESMUC i que descansa sobre un sòlid projecte musical estratègicament definit pel binomi Pérez i Treviño –Prat.

Parlem de l’any vinent que està esbossat però també de més lluny. El cicle ‘Vespres de l’origen’ que té previst arrencar amb els Vespres de Monteverdi a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor la propera primavera, va agafant forma. Un cicle aquest, creat des del projecte Montsalvat, però sense l’OM. Mentrestant aquesta es va cuinant a foc lent, apuntalant bé els avenços, definint bé el seu estil, la seva veu, el seu so. Recordem el lema, ‘el so de Prometeu’. Sorgeixen a la conversa alguns programes possibles per a 2015: Mendelssohn-Schubert, romàntics però formalment clàssics, amb alguna de les Simfonies per a cordes del primer i una versió orquestrada del Quartet ‘La mort i la donzella’ del segon. Potser el ‘Somni d’una nit d’estiu’ i la ‘Simfonia Inacabada’. Anar avançant pas a pas, ferms però amb cautela, sense pressa són idees sempre presents en el discus de Prat. Encara no és l’hora de Brahms o de Schumann, ‘el més plenament romàntic’ segons ell. Però hi insisteixo, miren lluny, més Beethoven, també Wagner, Dvorák o fins i tot el Pierrot Lunaire de Schönberg!

I algunes confirmacions espatarrants com la programació vinent de Palau 100 d’un programa excepcional (i rar) que reprodueix l’estrena del Concert per a violí de Johannes Brahms a la Gewandhaus de Leipzig sota la direcció del propi compositor i amb el seu amic Joseph Joachim com a solista, conjuntament amb el Concert de Beethoven, el 1879.

La Montsalvat és un orquestra formada al voltant d’un nucli de músics que es pretén estable, tot i les necessàries entrades i sortides de col·laboradors ocasionals, que els permeti anar creant el so propi, la manera de fer personal, el seu propi to. En aquesta cerca del llenguatge propi de mica en mica es va afinant també el mètode de treball que a trobat en una  combinació de sessions del tutti del grup amb treballs acurats de cadascuna de les seccions pr separat. He pogut assistir a una part de l’assaig dels primers violins on es desprenia una atenció al detall i una forta vinculació dels músics al projecte, símptoma del bon quefer del director barceloní.

I ara Francesc Prat creu que era el moment de tornar a Haydn. ‘Netejar Cherubini’, en el bon sentit. No es pot arribar a Brahms –que s’hi arribarà!- sense comprendre Beethoven i aquest en molts aspectes beu directament de Haydn. Aquest divendres i dissabte al Recinte Modernista de Sant Pau i a l’Església de Santa Eulàlia de Corró d'Avall de les Franqueses del Vallès una OM formada quasi exclusivament per a músics catalans, presenta una versió Hausmusik de ‘La Creació’ de Haydn. Basada en l’adaptació de l’oratori per a quintet de Wranitzky i del qual ja es va interpretar la inicial ‘Representació del caos’ al concert de juny passat, s’amplien els músics fins als catorze i s’hi afegeix el tenor David Alegret. Hi serem i el comentarem.

Ignasi Albors
Catclàssics

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet