“Sota una aparent frivolitat, Mozart diu coses significatives del món dels sentiments, de la sensualitat i de les injustícies socials”, afirma Gemma Beltran, la directora i dramaturga de la companyia Dei Furbi sobre la trilogia d’òperes que el músic va compondre amb el llibretista Lorenzo Da Ponte: Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte. Després de guanyar el premi Max al millor espectacle musical amb La flauta màgica - Variacions dei Furbi i de reflexionar sobre com fer evolucionar la recerca escènica de la companyia, Beltran les ha reunit en un nou espectacle, titulat Trilogia Mozart-Così fan Dei Furbi,de poc més d’una hora de durada. S’estrenarà dijous a La Seca Espai Brossa, després d’haver passat pel festival Temporada Alta, i estarà en cartell fins a l’11 de gener.

Les tres òperes de Mozart i Da Ponte apareixen a l’espectacle en l’ordre invers en què van ser escrites “perquè la tercera conté el resum de les dues anteriors”, va explicar la directora. El fil conductor que aglutina les tres òperes i les presenta com si fos un joc de nines russes es basa en “com els aristòcrates abusen del seu poder”, va subratllar Beltran. “El tirà que objectualitza les persones -va insistir- acaba sent objecte d’ell mateix”. Potser per l’objectualització de les persones de què parla la directora, l’espectacle està ambientat en una sala d’un museu on coincideixen un grup de joves, els intèrprets de la companyia: Robert González, Queralt Albinyana, Anna Herebia, David Marcè i Albert Mora (en alternança amb Marc Pujol). En aquest espai hi ha exposada una faldilla gegant que evoca com molts aristòcrates van perdre el cap -en el sentit literal- durant la Revolució Francesa, perquè en el temps de Mozart ja s’estava incubant. El personatge que el regenta és Don Alfonso, l’alcavot manipulador de Così fan tutte,i al llarg de l’espectacle també apareix Don Giovanni, que al final acaba cremant a l’infern.

Rigor i ‘divertimento’

“La trilogia ens permet passar de la comèdia a la tragèdia i ens permet portar al teatre els grans moments d’emoció de la música de Mozart”, va explicar Beltran. A més de les obres de Mozart i Da Ponte, amb arranjaments de Paco Viciana i cantades a cappella, l’espectacle inclou un fragment de Molière per criticar, també, que les dones també eren tractades com a objectes. Per representar que eren tractades com moneda de canvi, la directora ha fusionat diversos personatges femenins de les tres òperes i els fa cantar atrapats dins el gran mirinyac. “Hem anat a buscar l’essencial del joc de Mozart, del seu humor i de la seva capacitat de barrejar rigor i divertimento. Hem volgut fer un espectacle total -va concloure la directora- que barreja el teatre i l’òpera en un sol llenguatge”.