“Arabella és la comèdia més trista que es deu haver escrit mai”, va dir l’exdirector artístic del Liceu Joan Matabosch quan va presentar la temporada 2014-2015 del teatre de la Rambla. Certament, hi ha poca alegria en aquesta comèdia lírica de Richard Strauss amb llibret d’Hugo von Hofmannsthal sobre una jove idealista engabiada en una mascarada i sobre la necessitat d’arribar a pactes amb la realitat. També ho veu així el director d’escena alemany Christof Loy, responsable del muntatge que es representarà al Liceu del 17 al 29 de novembre: cinc funcions amb direcció musical de Ralf Weikert i un repartiment eminentment germànic encapçalat per la soprano Anne Schwanewilms, el baríton Michael Volle, el baix Alfred Reiter i la soprano valenciana Ofelia Sala.

“L’Arabella lluita contra la tragèdia d’estar en venda per salvar la fortuna de la família”, recorda Loy, que assegura que en aquesta producció de l’Òpera de Frankfurt que també s’ha vist a Amsterdam ha volgut “aprofundir en els aspectes psicològics”. Per això ha ideat una posada en escena més aviat minimalista amb dos espais: un de més realista (que no historicista), per situar els personatges, i un altre més “abstracte” que Loy descriu com “l’espai de l’ànima”, una mena de “laboratori experimental” on els personatges apareixen “despullats”, anímicament parlant. “Però que ningú no s’espanti: els dos espais flueixen de manera natural”, adverteix Loy, que torna al Liceu després d’Il turco in Italia d’ecos fellinians de la temporada 2013-2014 i d’El rapte del serrall de la 2009-2010.

Arabella, estrenada a Dresden l’any 1933, explica la història d’una dona obligada a casar-se per rescabalar la fortuna de la família, malbaratada per un pare ludòpata en la Viena de la dècada del 1860, quan l’Imperi Austrohongarès comença a perdre batalles significatives, primer amb els italians i després amb els prussians. Per mantenir les aparences, la família arriba a l’extrem de fer passar per noi l’altra filla, la Zdenka, perquè els pares només es poden permetre una dot. En aquest marc simbòlic, que barreja el presagi sobre la fi de l’imperi amb la misèria moral d’aquella societat vienesa, es desenvolupa un joc d’amor i interessos en què també participa el Mandryka, un home de camp que s’enamora de l’Arabella i que rep les patacades de la gelosia.

“Aquesta Arabella no es deixa portar tant per l’ambient vienès, sinó que aprofundeix en la tragèdia, i porta fins a les últimes conseqüències la veritat psicològica dels personatges”, afegeix Ofelia Sala, que interpreta el paper de la Zdenka.

Amor i decadència

Segons Loy, una de les claus de l’obra és la confrontació entre els mons representats per l’Arabella i el Mandryka. “Ella és una dona urbana que viu en un ambient decadent, mentre que ell és un home de camp que no està malmès pels vicis de la ciutat i que no encaixa en l’ambient de Viena. I tots dos són molt conscients de la gran diferència que hi ha entre ells”, explica Loy. Per Anne Schwanewilms, la veu de l’Arabella, la protagonista viu “immersa en un ambient asfixiant”. “Jo mateixa noto el pes de la responsabilitat del personatge”, diu la soprano, que ahir va patir un esquinç al turmell que l’obliga a fer repòs per estar a punt per a l’estrena de dilluns.

Tot i la distància temporal entre aquella Viena del 1860 i el present, Michael Volle, que interpreta el Mandryka, considera que la història de l’òpera és “perfectament traslladable al segle XXI”. “Els homes pateixen els mateixos tics. Tenim el mal costum de primer reaccionar i després pensar”, diu el baríton.

Una partitura molt difícil

De la direcció musical d’ Arabella se n’encarrega Ralf Weikert, cridat per substituir Antoni Ros Marbà, que al setembre va haver de deixar els assajos amb l’orquestra després de patir una sèrie d’episodis de taquiarítmia. Segons Weikert, en aquesta òpera de Strauss “la soprano i el baríton són dos personatges molt exigents que demanen molta concentració”. “És una partitura molt difícil, també per a l’orquestra”, afegeix el director austríac sobre una òpera que feia 25 anys que no es representava al Liceu.

Com recordava fa uns mesos Joan Matabosch, portar al teatre de la Rambla una Arabella com la de Loy, que no estigui només al servei de les veus, era “una assignatura pendent” del Liceu.