L’increment del lloguer per a Musical Emporium serà de més d’un 500%. Guitarres, discos, harmòniques, llibres i fins i tot culleres musicals brillen darrere del vidre de l’aparador malgrat tenir més d’un segle d’història. Aquesta botiga de partitures fundada per Josep Llobet i Gardella s’erigeix com un racó per a melòmans –o no necessàriament– on refugiar- se a les inexorables anades i vingudes dels turistes. Però no per gaire temps. La metamorfosi comercial, gairebé kafkiana, s’ha evidenciat des que fa unes setmanes uns grans cartells fosforescents a l’aparador diuen: “Liquidació”, “rebaixes”. Lluís Castelló i Llobet, que encarna la tercera generació d’aquesta botiga, explica que amb la crisi és impossible suportar aquest augment i que malgrat tenir un lloguer baix, arriben “ofegats”. Els ajuts promesos per l’Ajuntament, al seu parer, no s’han convertit en una realitat.

Considera que només qui pugui ser propietari aconseguirà sobreviure.

Desapareix així una de les botigues que ha representat la cultura musical catalana i espanyola des de l’any 1900 fins a l’actualitat. Cau una nova peça del trencaclosques del paisatge barceloní, en què comerços tradicionals es converteixen en restaurants de menjar ràpid o en seus de grans marques multinacionals. Castelló exposa: “Barcelona està perdent la seva identitat. D’aquí molt poc, aquí hi veurem un McDonald’s, o una botiga de samarretes per a turistes”. La Rambla canvia, es transforma i pateix l’empremta de la modernitat i del turisme, renunciant a part de l’ADN local. Marina Rossell, cantautora catalana i clienta de Musical Emporium des de fa quaranta anys, comentava aquesta setmana a la botiga: “Mentre passejava per la Rambla pensava que la ciutat sembla l’esquelet d’un cadàver. A Barcelona s’ha trencat el codi ètic. Quedarà només el cadàver perquè la circulació sanguínia l’estan assecant”.