Pregunteu al conseller del ram qui eren Terradellas, Sor, Gerhard o Cererols… i ja veureu què us en diuen. Pregunteu als nostres responsables quanta música consumeixen i què saben dels concerts als quals visiten per rebre besamans. Com a Ibèria, qualsevol polític català ha de saber qui és Salvador Espriu… però si no en té ni un borrall de qui és Francesc Tàrrega se’l perdonarà immediatament. Jordi Savall ha pogut fer la seva carrera perquè, tot i tenir una bona base i un talent musical fora mida, va marxar de Catalunya i va estudiar i perfeccionar-se molts anys a Basilea i perquè, posteriorment, va poder propulsar la seva carrera a França. Els catalans sempre han anat a remolc del que serà, amb total seguretat, una de les glòries artístiques més importants que donarà el nostre país. Tots els abrandats que porten dies celebrant la seva renúncia no han tingut ni un minut per escoltar un sol track dels seus meravellosos discs sobre Erasme o Joana d’Arc, unes novetats que han redimensionat la indústria del disc clàssic. Però els abrandats van a les manis, no paguen concerts: coses de la vida.
Si Jordi Savall hagués hagut de sobreviure amb l’amor que li han professat els catalans, no hauria pogut ni comprar-se una viola de gamba. Tingueu-ho present, patriotes.