El cèlebre violagambista Jordi Savall va rebutjar ahir el Premio Nacional de Música i els 30.000 euros que comporta per denunciar la poca atenció que es presta a la música i als artistes, en general, a Espanya. Molts van recolzar la seva postura a les xarxes socials, on la seva polèmica decisió va ser trending topic.

El polifacètic músic va enviar ahir, un dia després de rebre la distinció, una carta a José Ignacio Wert, ministre d'Educació, Cultura i Esports, explicant que no accepta el guardó «per no trair els seus principis i conviccions més íntimes» i per «procedir de la principal institució de l'Estat espanyol responsable, al meu entendre, del dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i la promoció de l'art i dels seus creadors. Una distinció que prové d'un Ministeri d'Educació, Cultura i Esports responsable també de mantenir en l'oblit una part essencial de la nostra cultura, el patrimoni musical hispànic mil·lenari, així com també de menysprear la immensa majoria de músics que amb grans sacrificis dediquen les seves vides a mantenir-lo viu».

Jordi Savall critica que el ministeri no imprimeixi «l'impuls necessari a les diferents disciplines de la vida cultural de l'Estat espanyol que lluiten actualment per sobreviure sense una empara institucional ni una llei de mecenatge que les ajudaria a finançar-se i a consolidar-se».

Després d'insistir en l'absència d'un mínim d'estabilitat per als músics, Jordi Savall acaba recordant a la carta que «la ignorància i l'amnèsia són el final de tota civilització, ja que sense educació no hi ha art i sense memòria no hi ha justícia. No podem permetre que la ignorància i la falta de consciència del valor de la cultura dels responsables de les més altes instàncies del Govern d'Espanya erosionin impunement l'ardu treball de tants músics, actors, ballarins, cineastes, escriptors i artistes plàstics que detenen el verdader estendard de la Cultura i que no mereixen sense cap dubte el tracte que pateixen, perquè són els verdaders protagonistes de la identitat cultural d'aquest país». El músic acaba expressant les seves ganes que el seu «sacrifici» de rebutjar el premi «sigui comprès com un acte revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes i pugui, potser, servir de reflexió per imaginar i construir un futur més esperançador per als nostres joves».

Savall va suscitar l'entusiasme d'artistes de diferents estils, des de La Pegatina fins a veterans rockers com Loquillo, que va qualificar de «lliçó magistral» la seva reacció. Davant el debat suscitat, el ministeri va mostrar a través d'un comunicat el seu «respecte» a la decisió de Savall, després d'insistir a reconèixer els seus mèrits per la seva recuperació i difusió del patrimoni musical.

El violagambista, que sí que va acceptar la Medalla d'Or de la Generalitat fa dues setmanes i que va recolzar un article al diari anglès The Independent sobre el dret a votar dels catalans el 9-N amb l'entrenador Pep Guardiola, el tenor Josep Carreras, el doctor Joan Massagué i els economistes Pol Antràs i Xavier Sala i Martín, va evitar a la missiva referir-se al tracte que Catalunya rep d'Espanya.

REACCIONS / El pianista Javier Perianes, Premio Nacional de Música 2012, va destacar el seu «màxim respecte i admiració envers la decisió d'algú de la intel·ligència i la trajectòria de Jordi Savall», encara que ell va dir que no era partidari d'interpretar un premi artístic en clau política. El compositor Josep Soler, un altre Premio Nacional que al seu dia va renunciar a la Medalla d'Or al Mèrit en les Bellas Artes per motius similars als de Savall, s'alegrava de la bufetada moral al poder. «No sempre la vida ens permet ser conseqüents però s'ha d'intentar», va assenyalar. La visió del seu col·lega Benet Casablancas, membre del jurat independent que va premiar Savall, era diferent: «A nivell personal, tot el que ha passat em produeix una gran tristesa». «Aplaudeixo la valentia de Savall de manifestar-se a favor de la cultura. És una decisió personal que s'ha de respectar», va dir Josep Pons, director musical del Liceu.