La decisió del prestigiós gambista, arranjador, director, musicòleg i pedagog –que ahir a la nit tenia previst oferir un concert a Valladolid– es va conèixer ahir al matí a través d’una carta pública dirigida al ministre José Ignacio Wert i al jurat que l’havia premiat. En aquest text, afirmava que agraïa el reconeixement que suposava la concessió del premi, però anunciava que hi renunciava “amb profunda tristesa” per no “trair els meus principis i les meves conviccions més íntimes”, i afegia que que esperava “que aquest sacrifici sigui comprès com un acte revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes i pugui potser servir de reflexió per imaginar i construir un futur més esperançador per als nostres joves”. El reconeixement del ministeri dirigit per Wert, compartit en la categoria de Composició per la compositora María de Alvear, anava dirigit a “un dels grans intèrprets del nostre temps, referent de diverses generacions de músics, per la seva infatigable tasca en la recuperació i difusió del nostre patrimoni musical, que ha portat pels cinc continents durant quatre dècades i que ha plasmat en una vasta i rica discografia”. Aquest premi –que a la seva carta de no acceptació Jordi Savall considera que es tracta d’“un tardà reconeixement amés de 40 anys de dedicació apassionada i exigent a la difusió de la música”– està dotat amb 30.000 euros, i pel músic català (Igualada, 1941) també era impossible acceptar- lo per la insuficiència “dels esforços i les inversions que des del Govern de l’Estat es dediquen al món de les arts i la cultura en general i, en particular, perquè manté en l’oblit una part essencial de la nostra cultura: el patrimoni musical hispànic mil·lenari”.

En aquest aspecte, Savall es va mostrar especialment insistent, ja que, amés de recriminar a l’Estat aquesta falta d’“empara institucional”, va portar a col·lació la necessitat d’una llei de mecenatge “que doni impuls a la vida cultural a Espanya”. També va reconèixer que només “en algunes comptades ocasions” ell havia pogut beneficiar-se, “al llarg de més de 40 anys d’activitat, d’alguna col·laboració institucional”, com “la celebració del V Centenari del descobriment d’Amèrica, i recentment les invitacions del Centre Nacional de Difusió Musical a presentar els nostres projectes a Madrid”. Però a més d’aquests ajuts comptats i “igual com la immensa majoria de músics i conjunts del país –afegeix a l’escrit–, he continuat endavant sol amb el meu esforç personal”. Malgrat la renúncia d’un dels especialistes mundials més importants en música antiga, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport es va reafirmar al cap de poques hores en la idoneïtat de la seva decisió i va insistir a reconèixer els mèrits i la tasca que a parer seu van fer Savall mereixedor del guardó. En un breu comunicat públic, s’emfatitzava que la decisió va ser presa “pels membres d’un jurat independent integrat per experts del sector de la música a Espanya, creadors premiats en passades edicions, representants del teixit associatiu de la música al nostre país, així com representants del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport”.

El músic acusa l’Administració de “desinterès” i “incompetència” en la seva política musical

En aquest sentit, el jurat esmentat estava presidit per la directora general de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, Montserrat Iglesias Santos, i integrat per Remedios Navarro, Silvia Márquez, Pilar Rius, Patrick Alfaya,María Jesús Mateo, Antonio Moral Rubio, Benet Casablancas i Juan Carlos Garvayo. Més comprensió amb la posició d’un dels músics espanyols de més dimensió internacional la va tenir ahir l’esmentada compositora María de Alvear, guardonada juntament amb ell amb el premi Nacional de Música. Va dir ahir que entenia “perfectament”, encara que no l’aprovava, la decisió del seu company “perquè el 21% d’IVA per a l’art és una autèntica catàstrofe”. Per De Alvear, que viu a Alemanya des de fa 36 anys, aquest impost, que al seu país d’adopció, per exemple, arriba només al 7%, “destrossa la vida els músics, els gestors i els programadors, que comencen a reduir els concerts perquè no són sostenibles”. En qualsevol cas, el pes específic de Jordi Savall dóna especial rellevància a una decisió com la seva. El seu currículum professional és literalment impressionant, com a intèrpret, com a director de contrastades formacions musicals (Hesperion XXI, La Capella Reial de Catalunya o Le Concert des Nations), com a responsable de més d’un centenar d’enregistraments discogràfics, com a compositor (la fama li va arribar amb la banda sonora de la pel·lícula Tots els matins del món, d’Alain Corneau, que va rebre un Oscar) o, sobretot, com a gran investigador i difusor del ric repertori antic europeu. No menys destacable, i així ho recull la justificació del premi Nacional rebutjat, és el seu esforç per acostar les civilitzacions i les cultures d’Orient i Occident a través de tota mena de projectes culturals. Aquesta activitat li ha reportat una infinitat de premis i distincions, una de les últimes en forma de Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, que va acceptar i va recollir el 17 d’octubre passat “molt emocionat”, perquè aquesta distinció representava “el reconeixement de tota una feina feta durant molts anys”.

La seva decisió la qualifica de “sacrifici” i espera que serveixi per defensar la dignitat dels artistes