La Budapest Festival Orchestra, fundada el 1983 per Iván Fischer juntament amb Zoltán Kocsis –i a hores d’ara situada en el top ten del panorama internacional–, comença avui al Palau de la Música un projecte singular que la durà al llarg de quatre temporades a interpretar algunes de les obres simfòniques de Gustav Mahler, el geni de l’imperi austrohongarès. I des d’una perspectiva, esclar, més hongaresa que austríaca, dada que cal assenyalar en el context d’una idea a llarg termini del Palau (avui a les 20.30 h), sempre atent a les subtils particularitats estilístiques.COM és aquesta aproximació hongaresa a la música de Mahler? La pregunta va dirigida al capità de la nau, Iván Fischer (Budapest, 1951), germà del també director i compositor Ádám Fischer. Però la resposta, per e-mail, lluny d’entrar en les diferències entre la manera de fer d’una orquestra vienesa respecte a una altra de Budapest, és una interessant reflexió sobre el context cultural dels seus propis avantpassats. “No puc separar Hongria de l’imperi austrohongarès, lloc on va néixer Gustav Mahler, i on va viure la major part de la seva vida”, escriu Fischer a La Vanguardia. “Es tractava d’una gran família cultural en la qual els músics vienesos es barrejaven amb els gitanos, els jueus, els txecs, els serbis, els hongaresos... La meva pròpia família era originària d’un assentament jueu al nord d’Eslovàquia, no gaire lluny de la localitat de Bohèmia on vivia la família de Mahler. Era tot un mateix país”.

“Com el meu avi, Mahler va créixer amb el folk jueu, les bandes gitanes, la xaranga militar...”

I afegeix: “Mahler va créixer escoltant cançons del folklore jueu, bandes gitanes, xarangues de militars austríacs i cançons del camp de Bohèmia i Hongria. Exactament com el meu avi. Era un melting pot cultural, una barreja acolorida i preciosa, un llenguatge riquíssim que va educar gent com Dvorák, Smetana, Bartók, Kodaly, Schönberg, Kafka, Stefan Zweig, Musil, Karl Kraus... i sobretot el gran geni de l’imperi: Gustav Mahler”.

“Els hongaresos –continua el també director musical de la Konzerthous i de la Konzerthous Orchestre de Berlín– ens sentim tremendament propers a aquest fons que va formar el llenguatge de Mahler. Les seves idees són les nostres, el seu dolor és el nostre dolor, les seves esperances són les nostres esperances. Ens identifiquem amb ell i l’admirem com el rar geni que va saber articular amb música el que tots els europeus de l’Est sentim”.

Fischer, la col·laboració del qual amb la Budapest Festival és una de les més exitoses de la història de la clàssica, dirigeix avui al Palau la 4a Simfonia de Mahler, allunyada dels grans efectius orquestrals que va requerir en simfonies anteriors i posteriors. I tanca la peça la innocent cançó La vida celestial, en la veu de la soprano Miah Persson. Això serà en la segona part del concert: la primera arrencarà amb lieder de Strauss i les Cançons d’un camarada errant que Mahler va compondre amb 22 anys, aquí pel baríton Tassis Christoyannis.