És el que es diu “música antiga”, amb la magnanimitat de què cal disposar per acceptar aquestes categories. Ara qui acaba de deixar-nos és el mestre Hogwood, tot un especialista que visitava sovint les nostres orquestres simfòniques i sentia especial interès per treballar amb els joves instruintlos en les noves dinàmiques d’aquells repertoris, en transmetre els seus secrets i la reflexió estètica.

Christopher Jarvis Haley Hogwood, CBE (Commander of the Most Excellent Order of the British Empire) va néixer a Nottingham el 1941. En el seu currículum figuren els grans noms de l’especialitat i va ser alumne de Rafael Puyana, el continuador i renovador de les propostes de la llegendària Wanda Landowska i pioner del clavecí. Hogwood –encara que es va dedicar fins fa no gaires anys al clavecí– es va orientar en canvi a la direcció d’orquestra i entre les seves primeres propostes va crear l’Early Music Consort, que als anys setanta sorprenia amb les seves renovades versions. El seu col·lega en aquesta empresa pionera va ser David Munrow, que va morir el 1976. Dissolt el grup, Hogwood va continuar amb la seva recentment creada Academy of Ancient Music, que va portar a un primer lloc internacional a través de la interpretació de repertoris del barroc i del primer classicisme amb instruments originals. El 2006 el va reemplaçar en la direcció el clavecinista Richard Egarr, encara que Hogwood va continuar la seva feina de director, que ja havia ampliat al món dels teatres d’òpera, amb produccions recordades de Mozart, Händel, Purcell i d’altres. Un dels seus últims projectes era l’edició de l’obra completa de C.P.E. Bach, i sempre va fer compatibles les seves inquietuds musicològiques amb la interpretació. Va ser director de la Händel and Haydn Society i es recorda el seu pas d’uns anys pel festival Mostly Mozart. Atent a la creació del segle XX, inclou en els seus programes obres de diversos autors, i recentment el 2010 va dirigir al Teatro Real de Madrid l’òpera de Stravinsky The Rake’s Progress. En els seus anys madurs, va saber bolcar la seva experiència i coneixement en les més altes institucions musicals del Regne Unit, com la Cambridge University, Royal Academy of Music, King’s College, tot un exemple de com no es malgasta el coneixement i honrar els qui han dedicat la seva vida a això. Aprendrem?