4/9/2014 |
A la seu de l’Institut Ramon Llull de Barcelona es presenta el ‘Concert d’homenatge als defensors de Barcelona’ que l’Orquestra del Montsalvat (OM) oferirà el proper 12 de setembre. El concert es mantindrà fidel i aprofundirà en els conceptes desenvolupats des dels seus inicis amb la voluntat ara de dur l’imaginari col·lectiu a cloure simbòlicament la caiguda de Barcelona, tres-cents anys i un dia després i sobre el terreny on van succeir-se els darrers episodis. La idea força és clara: tancar una fase i obrir-ne una de nova. Definir un nou paradigma que ens situï en una realitat nova. Lògicament, el concert tindrà lloc dins els actes oficials del tricentenari.
El programa té dos moments, dos pathos, i la (re)presentació del concert, la seva litúrgia, s’orienta a palesar aquesta idea. Primer, el degut homenatge als caiguts, dempeus, al Fossar de les Moreres i l’entrada a la Basílica per escoltar la missa de difunts. Do menor. Pere Arquillué oficiarà de mestre de cerimònia i llegirà textos de Hölderlin (*). Després, començant també en Do menor –‘The devil is in the details’- , la Cinquena de Beethoven, la del Destí. Recentment hem comentat la lectura feta sobre l’obra adaptant-la a la realitat catalana d’avui: primer moviment, el lament de qui està pres; segon, el somni de l’alliberament; tercer, la revolta i finalment, la victòria, ara ja en Do major. Canvi de paradigma. Passar del recolliment i tristor del Do menor inicial a l’alegria del Do major.
Un fet destacat d’aquest tercer concert de l’OM és que s’hi afegeix un nou element, un germà: el Cor del Montsalvat creat amb voluntat de continuïtat i encomanat a Lluís Vilamajó amb la voluntat de crear un Cor free lace que permeti poder cantar a Catalunya a professionals catalans que actualment treballen per cors de referència arreu d’Europa (com la RIAS Kammerchor o el Collegium Vocale de Gent -ni més, ni menys-). Per aquest concert Vilamajó els ha anat triant un a un. Es tracta de seguir creant infraestructures. Infraestructures de país. El Cor es posarà el proper dia 12 a disposició de Francesc Prat que insisteix en la idea de seguir construint l’orquestra, de definir un estil propi, crear ‘un so base’ i que cerca obres que sonin modernes independentment de l’època en que s’interpretin. I per això la tria de la Cinquena. Una obra basada en un motiu i que es plantejarà d’una forma original des del punt de vista tímbric. Ja frisem.
Aquesta interpretació de la Cinquena a Santa Maria del Mar vol assimilar-se a la que es va fer de la Novena al mur de Berlin quan va caure. Per cert un 9/11, de 1989. Els sona la data? ‘The devil is in the details’.
(*) La seva obra més famosa ‘Hiperion’ se situa en una comunitat d’homes lliures en un món (estat?) nou.
Ignasi Albors
Catclàssics