Cerca de notícies

Enquesta

Escalfant l'homenatge als defensors de Barcelona

3/9/2014 |

 

Conversa amb Oriol Pérez Treviño aquest cop arrel de la preparació del nou concert de l’Orquestra del Montsalvat, ‘Concert d'homenatge als defensors de Barcelona’ que tindrà lloc el proper 12 de setembre, hores després de la commemoració del Tricentenari de la caiguda de Barcelona a la seva zona zero, Santa Maria del Mar, a tocar del Fossar de les Moreres.

Tercera proposta de la Montsalvat i les constants intuïdes es van confirmant a cada pas. La més notable, el simbolisme de les seves accions. Lloc i data. Espai i temps. La data triada, lleu retoc al ritme estacional aquest cop per cosir-lo a la Diada a poques hores d’una nova gran manifestació. Espais significats: les runes del Born, l’Hospital de Sant Pau, ara la preciosa Santa Maria del Mar.

La música és l’evident contingut, l’excusa de tot plegat, però sempre transcendida per un missatge. I la comprensió del programa es palesa. D’entrada l’obligat homenatge als defensors d’una ciutat, d’una nació, d’una manera de ser i de fer, d’una cultura. A pocs metres d’on van ser ferits, d’on van morir i d’on van ser enterrats molts dels caiguts. Homenatge i respecte que es concreten en el Rèquiem en Do menor de Cherubini. Més modest que l’opció inicial (el de Berlioz) però més adequat per a l’entorn i al rodatge de l’Orquestra. Cal tenir present que aquest és un ambiciós projecte que mira lluny i que va, i ha d’anar, pas a pas: ‘cal dominar els 1500 metres abans de poder córrer 10000’. Beethoven és, amb Wagner, probablement la principal referència de la Montsalvat i Beethoven valorà extraordinàriament Cherubini fins el punt de posar aquest Rèquiem a l’alçada del de Mozart. Significatiu és a més el fet que ser una de les obres interpretades en el seu funeral l’any 1827 a Viena.

Primer objectiu del programa per tant homenatjar com es mereixen els defensors de Barcelona. Segon objectiu, aixecar el vol. Sabem d’on venim, coneixem la nostra història i en som respectuosos i ara, conscients de la transcendència del moment present, volem ser-ne dignes hereus i obrim nous camins escrivint pàgines de canvi. I cap obra millor per simbolitzar la lluita per un destí, els avatars d’un caràcter que sap sobreposar-se a les adversitats, que la Simfonia en Do menor de Beethoven, la Cinquena. Novament el Do menor. La tonalitat que s’associa a la tristor però que en Beethoven adquireix també matisos heroics i més quan la partitura evoluciona cap el joiós Do major final. I aquí l’Oriol rellegeix l’obra adaptant-la al nostre present: Primer moviment, Allegro con brio, les famoses primeres quatre notes, el lament del pres que no pot alliberar-se; segueix l’Andante con moto, el somni de l’evasió que du a l’oblit del trist present i l’asserena;  i l’Scherzo i Finale interpretats sense pausa. La revolta que precedeix l’alliberament, coronat per l’alegria i l’eufòria de la victòria final.

Fins aquí el detall del proper concert però com ja he esmentat la Montsalvat mira lluny i l’Oriol exposa les noves accions, encara projectes: la possibilitat del concert de violí de Beethoven, les Estacions de Haydn, el Rèquiem alemany de Brahms, potser fins i tot el Preludi de Parsifal (en aquest cas s’hauria de fer a Montserrat!); el cicle 'Vespres de l'origen' que anirà més enllà del focus actual de la Montsalvat incorporant barroc i fins i tot músiques del món que podria començar amb el Vespro della Beata Vergine de Monteverdi, ... moltes idees i molta il·lusió. I sortosament amb el suport privat de persones i empreses que, com nosaltres, creuen en el projecte conscients de la seva importància.

Ignasi Albors
Catclàssics