Ha compartit escenari amb Plácido Domingo i ha estat Maddalena de Coigny a Andrea Chénier amb Jonas Kaufmann. No obstant, vostè no es prodiga gaire en els mitjans.

Fa vint anys que estic ficada en la professió però, sí, sempre he estat més preocupada per treballar que per buscar una publicitat.

Ho va aprendre dels pares, amb qui va decidir formar-se?

D’ells vaig aprendre que aquesta és una carrera tremendament difícil i que hi haurà moments en què no confiaràs en tu mateixa, però cal tirar endavant. Em van ensenyar que l’amor a la música i la interpretació és una feina més, que no consisteix a posar-se una aurèola i sentir-se especial. Cal treballar molt per interpretar bé.

I aquest aspecte de cap rapat que li infon carisma no forma part de la publicitat?

Ho faig de tant en tant, m’agrada, és una sensació de netedat, em sembla que deixa els trets purs, la cara perfecta. Per sort al meu xicot li agrada, i en un moment donat li encaixa al director d’escena amb el personatge que tinc entre mans, com la Salomé de Mèrida.

A La Porta Ferrada farà un recital amb el pianista Giovanni Auletta i peces de Ravel, Duparc i Vaughan Williams, amb Songs of travel de Stevenson. Es dissenya vostè el programa?

Sempre me’l treballo jo, sí. En aquesta ocasió hi ha una primera part molt descriptiva, de paisatges, sensacions i bellesa tranquil ·la, per després abordar Williams amb El vagabund, una música molt més completa i plena.

Se sent còmoda en el lied.

Adoro fer música de cambra, l’òpera és un món més estereotipat. La cambra et permet la intimitat, la força expressiva, el treball directe amb el públic, la feina personal amb el pianista, la creació artística del mateix cantant... Els compositors ens han donat la possibilitat de manifestar- nos i és un treball molt gran de concentració, és la possibilitat de parlar no només d’un mateix, sinó de com veiem les coses d’una manera poètica.

Què demana a la gent amb qui treballa?

M’agrada la gent amb cap i sentit de l’humor.com més intel·ligent és la gent, més humil i tranquil ·la, i la feina, més ràpida i creativa. Això és or. Jo sóc inquieta, m’agrada aprendre i quan sento que tinc algú potent al davant poso tota la meva energia, escolto, veig, absorbeixo... és una gust. Viu a Madrid però treballa més a fora...com trampegen en elmónde la lírica a França o Anglaterra aquesta crisi general? A Espanya hi ha molta gent que lluita per què les coses es facin d’una altra manera, però no és fàcil, no hi ha la mentalitat d’aquests països on abans de tancar un teatre s’ho pensen molt seriosament. Jo ara estic apostant per coses noves, per un repertori diferent, amb una visió més personal: pel repertori centreeuropeu del segle XX, mantenint algunes coses del verisme. Aquí no hi ha gaires possibilitats, però és una cosa en què crec.