Peralada presenta aquest dissabte la seva gran producció operística de l’estiu: el drama verista Andréa Chénier, d’Umberto Giordano (1867- 1948), basat lliurement en la vida del poeta francès que va ser executat a la guillotina de la Revolució Francesa... precisament un 25 de juliol. Convertit en referència de l’estiu líric europeu, el festival empordanès, que coprodueix en aquesta ocasió amb ABAO-OLBE (l’associació bilbaïna d’amics de l’òpera; 63 temporades, es llança per primera vegada a construir l’escenografia en tallers locals, una manera de tornar a homenatjar Paco Fontanals, mestre i innovador de la direcció tècnica i pare de l’escenari de Peralada, que va morir, l’any passat. I ho fa amb una òpera de repertori que no és en tot cas entre les més representades: el Liceu, sense anar més lluny, la va rescatar després de 22 anys d’absència el 2007, amb José Cura, Deborah Voigt i Carlos Álvarez encapçalant el repartiment. “Sempre dic que l’òpera està desgraciadament d’actualitat, però si algun títol és paradigmàtic del que passa avui és Andréa Chénier”, afirma el baríton Carlos Álvarez, amb un Gerard que en aquesta obra va fent història, ja que l’adolescent idealista que es converteix en líder de la revolució i acaba sent víctima de la seva actuació política és dels que més l’identifiquen. “Representar-la –assegura el cantant malagueny– és una gest envers el públic i la societat d’avui. Situacions que pensàvem passades ens porten, gairebé 225 anys després, a cometre els mateixos errors, i la societat queda sense capacitat de reacció”, comenta.

El festival ha donat a construir l’escenografia d’aquesta producció als tallers de l’Empordà

De l’anunciada parella protagonista, Marcelo Álvarez (Chénier) i Eva Maria Westbroek (Maddalena deCoigny), es manté només a la cartellera el tenor argentí, ja que la soprano holandesa ha causat baixa per malaltia i serà substituïda per Csilla Boross, soprano spinto de veu homogènia. “És ideal per al paper”, va comentar Oriol Aguilà, director artístic del festival. És el debut espanyol d’una veu que ha estat escollida reiteradament per Riccardo Muti i que potser està cridada a ser una de les grans Maddalenas de la pròxima dècada. “Ens agrada tenir ocasió de presentar veus noves”, afegeix Aguilà.

El muntatge, que al musical estarà defensat per l’Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Marco Armiliato i José Luis Basso –és l’últim que fa el titular del cor abans de traslladar-se a l’Òpera de París–, està concebut per Alfonso Romero Mora. Aquí el director d’escena madrileny diu que s’ha mantingut en la tradició del títol però tractant l’escenografia com un personatge més, de manera que evolucionés amb l’acció i fins i tot tanqués un cercle: el que al començament és un saló palatí de la jove Maddalena es converteix en la seva pròpia presó en avançar la revolució. “L’escenografia reflecteix la degradació, no volia que fos un simple marc sinó que tingués personalitat pròpia”, apunta Romero Mora, satisfet amb la feina que ha aconseguit amb els cantants. “Crec que he aconseguit treure colors o perspectives que no he vist en altres produccions”.

Tant el reggista com el baríton elogien la iniciativa privada de Peralada. I el seu escenari! “Hi haurà qui pensi que Peralada no és un auditori, però sens dubte hi teniu un tros de teatre, amb enorme capacitat acústica. La producció, fàcil de transportar, es veurà per començar a Bilbao, però s’espera que li surtin molts admiradors.