Gent nova, models nous. El festival Bachcelona, que dirigeixen dos joves músics de la ciutat –Pau Jorquera, sorgit d’Esmuc, i el pianista Daniel Tarrida– i que va començar sent un projecte de l’associació Bach Zum Mitsingen de cantates participatives en esglésies i llocs emblemàtics, respectant el dia de la litúrgia per a la qual van ser escrites, comença avui la seva segona edició convertit en un monogràfic que ja s’estén al llarg de tota una setmana. Una interessant fórmula temporal que recorda els exitosos festivals barcelonins de música indie o avançada, però centrat aquí en la figura de Bach, en la vivència de la seva música i els seus aspectes més inesperats i lúdics. Vaja, que no costa tant d’imaginar que la febre bachiana que viu l’Europa del segle XXI arribi a trobar també a Barcelona una vàlvula d’escapament anual, mobilitzant de sobte aquest renovat públic jove que vibra amb el compositor alemany. Per començar, la primera edició, del 2013, va tenir una participació de 5.000 persones. I aquest any hi ha programades més d’una dotzena d’actuacions, més conferències, xerrades, mostres i trobades amb artistes.

El clavecinista i director holandès Ton Koopman inaugura avui el certamen al Petit Palau interpretant amb la seva inseparable esposa, Tini Mathot, una consumada clavecinista i fortepianista, L’art de la fuga, una peça considerada el súmmum de l’essencialitat, ja que Bach hi “mira cap al passat tot prenent la construcció renaixentista, però amb harmonies avançades al seu temps”, comenta el gran especialista. Deixeble de Gustav Leonhardt i fundador de l’Orquestra Barroca d’Amsterdam i del Cor Barroc, Koopman, a qui es va poder veure l’any passat a l’Auditori de Girona, forma part –juntament amb Gardiner, Herreweghe, Savall i Bruggend’aquesta generació de grans intèrprets del món historicista que van tenir com a predecessors directes Nikolaus Harnoncourt i l’esmentat Leonhardt. Carregant el seu clavecí des d’Amsterdam –“sempre que puc m’agrada endur-me’l”, comenta per telèfon des de França, on ha fet una primera parada festivalera abans de seguir camí fins a Barcelona–, Koopman celebra poder tocar avui en “aquesta ciutat meravellosa”. “Aquest festival és sens dubte una manera d’escoltar Bachmolt diferent, amb esperit estiuenc, amb visites artístiques per Barcelona i els seus museus... Estic segur que la gent descobrirà un Bach que desconeixia i algunes peces deixaran de semblar-los tan difícils”, comenta.

Què aporta Bach a la societat del segle XXI? “Doncs una emoció que és molt més oberta i senzilla d’entendre que la mateixa música del segle XXI, miri què li dic. Una emoció comprensible que fa somriure la gent”, prossegueix el músic. “No s’ha d’entendre com una música intel·lectual, sinó com una cosa que arriba directament al cor. I la veritat és que la meva dona i jo al·lucinem amb la quantitat de gent jove que ve a gaudir dels nostres concerts i que guarda un silenci sepulcral”.

Entre els projectes més ambiciosos de Koopman hi ha l’enregistrament del cicle complet de les cantates de Bach, projecte que va finalitzar el 2005, sempre perseguint l’autenticitat en la interpretació. I també ha estat un gran defensor de la música del predecesor de Bach, Dieterich Buxtehude.Com ha evolucionat el moviment historicista del qual vostè és pioner? “Al principi tocàvem Bach i ara sabem que perillós que és pensar que sabem fer-ho. Sabíem molt de com el tocava la gent d’aquell temps, però poc de l’obra en si. Ara és quan cada vegada es veu més gent que se sent lliure en interpretar-lo.

LA VIGÈNCIA “Bach aporta una emoció més oberta i comprensible que la música del segle XXI”

CONSELL A JOVES MÚSICS “El que importa és saber com has de posar la teva personalitat a l’hora d’interpretar-lo”

Bach és molt atractiu però has d’estar obert. I els joves han d’intentar descobrir què és Bach per a ells. Si el moviment continua endavant, les noves generacions han de saber que el que importa és descobrir com has de posar la teva personalitat en tocar-lo”.