15/5/2014 |
De la música antiga a l’electrònica, “hi ha un Auditori a la mida de cadascú”
L’Auditori ambiciona ser el centre de la música de Barcelona i, com a equipament públic, els responsables volen que tothom hi trobi, en ell, “un Auditori a la seva mida”, en paraules del regidor Jaume Ciurana. L’equip directiu (Joaquim Garrigosa, Valentí Oviedo i Robert Brufau) va presentar ahir la temporada 2014-2015 i va anunciar que la sala abandona el paraigua L’Auditori més i diversifica la seva programació, organitzant-la per sèries i cicles. Un retorn a la vella fórmula, tot i que ara la programació estarà dissenyada per una mateixa direcció artística i tindrà per objectiu adreçar-se millor a cada públic.
Així, mentre el cartell de música antiga proposa algunes d’aquestes primeres espases de l’escena europea a les que ja es va veient per aquí –el contratenor Philippe Jaroussky; Herreweghe i el seu Collegium Vocale; l’Arpeggiata de Cristina Pluhar; el Giardino Armonico amb la violinista Patricia Kopatchinskaja...–, el de moderna acosta fins a L’Auditori (a part de John Mayall que duu el Festival del Mil·leni o a Wayne Shorter que ve amb el de Jazz de Barcelona) a grups de pop i rock de l’escena catalana: Blaumut farà un concert participatiu per a famílies, i també Obeses, que tocarà amb la Banda Municipal de Barcelona. Els llegendaris Pegasus faran una col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya i actuaran a més Refree, Sanjosex, Joana Serrat, Marc Parrot i Love of Lesbian. Noms que, d’altra banda, ja tenen directes a Barcelona i altres punts de la geografia catalana.“Les modernes han de ser presents a L’Auditori. Hem de recolzar a aquests grups quan presenten disc o obren o tanquen gira, i proposar-los actuacions perquè col·laborin amb altres àmbits de L’Auditori. Si no els convidem, el seu públic no ens veurà com una sala també de música moderna”, va argumentar ahir Garrigosa. Les xifres econòmiques també són una raó: L’Auditori acabarà l’actual temporada havent ingressat 370.000 euros, i la pròxima aspira a un 21% més, 450.000 euros. De les 28.000 entrades que haurà venut aquest curs passaria a 32.000 el que ve, amb una recuperació del 65% del cost artístic.
Però anem als cicles que proposa l’equipament. Hi haurà un abonament de música antiga i un altre de cambra. Aquest segon cicle, que obre i tanca el Quartet Casals, inclou la visita del cotitzat Artemis Quartet, així com l’aventura ja repetida de donar a tocar l’octet de Mendelssohn a dos quartets, en aquest cas els joves Gerhard i Alard. També seran presents la indiscutible viola Tabea Zimmerman, la violoncel·lista Sol Gabetta, el pianista Enrique Bagaría, la Camerata 432 i els artistes convidats per l’OBC: Emmaneul Pahud (flautista solista de la Filharmònica de Berlín), Fazil Say (pianista i compositor turc que va presentar el festival de Torroella) i la sempre atrevida Yuja Wang.
En l’apartat Samplers sèries, que inclou noves músiques, tant escrites com improvisades, acústiques o electròniques, L’Auditori ha volgut bastir ponts amb centres d’art (Macba, CCCB, Fundació Tàpies i Miró) i vincular-se als principals festivals internacionals. Vol fer, per exemple, una petita versió del de Huddersfield a Barcelona amb l’Ensemble Crossing Lines. L’apartat també inclou un monogràfic de Benet Casablancas per bcn216, l’actuació dels ensembles Ictus i Nadar, i la del trio noruec de free jazz The Living Room.
A tot això cal afegir els concerts amb vins de la sèrie Denominació d’origen; les orquestres internacionals; la Banda Municipal; les músiques modernes; els afters (després de l’OBC dels dissabtes), i les anomenades Escenes, on el circ d’Animal Religion es fusionarà amb la música electrònica.
Al marge dels 70 concerts de l’OBC, l’equipament nacional presenta una temporada de 192 concerts (122 són familiars), amb una coherència i personalitat que s’hauran d’anar descobrint. El cost de la temporada és de 1.247.000 euros: 290.000 corresponen a antiga, 260.000 al servei educatiu, 200.000 al So Original, 160.000 a la Banda Municipal, 135.000 a la càmera, 100.000 a les modernes, 78.000 als Sàmplers (més encàrrecs) i 25.000 a Escenes.
Maricel Chavarría
La Vanguardia