Tot just fa un any, Joan Oller, director general de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, explicava que els concerts del Palau havien tingut “més ingressos dels esperats”. Oller preveia que només amb la taquilla es podria cobrir el 76% del cost artístic de la temporada 2012-2013, i es fixava el 80% com a horitzó. Eren xifres ben diferents de les d’anys anteriors, quan amb prou feines s’arribava al 50%. La tendència a l’alça s’ha confirmat, i ahir Oller ja parlava de recaptar més de 2,1 milions d’euros amb el taquillatge dels concerts de la temporada 2014-2015, que inaugurarà el 7 de juliol Daniel Barenboim dirigint la Staatskapelle de Berlín amb un programa dedicat a Richard Strauss.

Aquests 2,1 milions representen el 86% d’un cost artístic de 2,47 milions d’euros, mig milió més que els destinats a la temporada 2013-2014. Una part d’aquest increment es destina a programar 18 concerts més: es passa de 91 a 109, 29 dels quals seran coproduccions. “Creixem esperonats pels bons resultats de públic”, diu Oller, que recorda que l’assistència als concerts durant el 2013 va superar els 157.000 espectadors, un 15% més que el 2012, i que els abonats al cicle Palau 100 ja són 790, també un 15% més que en l’exercici anterior. És a dir, el públic avala un model que combina grans batutes com Daniel Barenboim, Riccardo Muti, Gustavo Dudamel i Iván Fischer; cantants que no necessiten presentació com Jonas Kaufmann i Mark Padmore, i pianistes capaços d’omplir qualsevol auditori amb el seu mestratge com Krystian Zimmerman, que torna a Barcelona després de 19 anys d’absència. És un model que confia en el gran repertori simfònic, liederista i pianístic, de Beethoven, Wagner i Mahler a Strauss, Schumann, Mendelssohn i Schubert, i que aquest any dedica una atenció especial a Bach, protagonista d’un nou cicle de quatre concerts, entre els quals hi haurà la Passió segons sant Mateu interpretada per Jordi Savall.

“Vull ressaltar el caràcter valent i ambiciós de la temporada”, diu Oller. L’ambició no s’ha de buscar necessàriament en els gran noms. Al cap i a la fi, programar orquestres com la Filharmònica de Berlín, com va passar l’any passat, o la Staatskapelle es pot considerar una decisió de poc risc. Tanmateix, en una època en què és cada vegada més urgent trobar públics més joves, no es pot oblidar que sempre hi haurà gent que no hagi sentit mai en directe la Cinquena de Txaikovski, la Simfonia del nou món de Dvorák o la Cinquena de Beethoven, que al gener interpretarà l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar dirigida per Gustavo Dudamel.

Per Oller l’ambició passa per saber equilibrar una programació que inclogui noms i obres irrefutables i artistes “no tan coneguts” aquí amb la intenció que el públic del Palau els faci seus. Posa com a exemple el pianista rus Daniil Trifonov, “per veure si el que diuen d’ell és cert”, precisa Víctor García de Gomar, director artístic adjunt del Palau de la Música. Un altre exemple és la consolidació de la figura dels compositors convidats, que aquesta temporada seran Arvo Pärt i Bernat Vivancos.

Cicles de llarg recorregut

El model del Palau de la Música manté els projectes de llarg recorregut, com el de René Jacobs amb les òperes de Mozart en versió concert -aquest any, Don Giovanni -, i n’afegeix de nous: un d’Iván Fischer al capdavant de la Budapest Festival Orchestra per interpretar quatre simfonies de Mahler i un altre del tenor Mark Padmore, que en tres temporades abordarà els tres cicles de lieder de Schubert. També segueix la centralitat dels cors, que a més de la programació al Palau tenen dues cites europees: l’Orfeó i el Cor de Cambra cantaran a Londres al costat de la London Philharmonic Orchestra.