El director d’orquestra suís Charles Dutoit “és dels dos o tres directors que millor dirigeixen el repertori” de la música francesa del segle XX, deia ahir Josep Vila, el director del Cor de Cambra del Palau i del cor de l’Orfeó Català. Ho afirmava perquè aquesta nit els cantants de les dues formacions es posaran a les ordres de Dutoit per interpretar, juntament amb la Royal Philarmonic Orchestra, dues peces que estan una a l’extrem de l’altra musicalment: Gloria, de Francis Poulenc, i Daphnis i Chloé, de Maurice Ravel.

Les dues composicions són molt exigents amb els cantants, però és la de Ravel la que suposa un repte més important: el cor està tractat com un instrument més de l’orquestra i integrat en la música -no hi ha cap línia de text en cap de les seves intervencions- i durant tres minuts agafa tot el protagonisme i canta a cappella. Aquest fragment és, també, “el més complex des del punt de vista melòdic i harmònic”, va insistir Vila.

“Sempre he tingut problemes amb aquesta part perquè el cor està extremament exposat”, diu Dutoit. Després d’haver assajat amb els cantants, va quedar sorprès “per l’encert” amb què la van interpretar. És una peça molt difícil d’afinar “perquè no hi ha paraules sinó colors musicals que creen una atmosfera impressionista”, va subratllar el director. “Un 50% de la interpretació depèn de la preparació dels cantants. L’altra meitat, del fet que el cor estigui en un bon moment. Crec que ara es donen els dos factors”, explica Vila. Així i tot, la peça de Poulenc tampoc permet que el cor es confiï. “Tot i que més convencional, passa immediatament d’un extrem a l’altre, del més expansiu al més sensual”, diu Vila. A més de les dues corals, en el concert hi participarà la soprano nord-americana Nicole Cabell.

Madur, profund i subtil

Charles Dutoit i el Palau són vells amics. El director ja va interpretar-hi Daphnis i Chloé fa 25 anys. Encara que explica que la seva aproximació a l’obra no ha canviat substancialment al llarg d’aquests anys, diu que ara la seva visió és “més madura”, que ha pogut penetrar “més profundament en la subtilesa de la partitura” i que alguns dels tempos sonen “més relaxats”. Així mateix, Dutoit subratlla que la peça es remunta al moment de creativitat extraordinària que van suposar els ballets russos de Diàguilev i els encàrrecs que va fer a músics i artistes de primera línia com Stravinski i Picasso. Dutoit també recorda que el seu enregistrament de l’obra per a la discogràfica Decca, el 1981 amb el cor i l’Orquestra Simfònica de Mont-real, va ser el quart disc compacte de la història i que va servir per confirmar les possibilitats sonores que oferia el nou suport.

Abans que comencin aquest concert i el del dia 9 d’abril, d’obres de Beethoven i Stravinski dirigides per Gustavo Dudamel, es projectarà a la sala el vídeo d’Eulàlia Valldosera Dependència mútua. S’hi pot veure l’assistenta de la galerista de l’artista a Nàpols netejant amb molta cura una estàtua monumental de l’emperador Neró. Amb aquesta acció, Valldosera vol treure a la llum la tasca silenciada dels treballadors més humils i que no tenen veu, i subratllar que són imprescindible per sostenir el sistema.

La peça forma part de l’exposició que el Palau li dedica dins la línia d’arts plàstiques que l’entitat va engegar fa dues temporades. La mostra també inclou la peça Ampolles interactives. Consisteix en una sèrie d’envasos de productes de neteja intervinguts. Cadascun conté l’enregistrament d’una persona que explica una experiència traumàtica. En canvi, un altra ampolla demana que el públic li expliqui “una experiència que voldríeu esborrar de la vostra memòria”.